Neurodiversitat

La neurodiversitat és un enfocament de l'aprenentatge i de la discapacitat que argumenta que diverses condicions neurològiques són el resultat de variacions normals del genoma humà.^[1]

Aquest mot creuat de «neurologia» i «diversitat» es va originar a finals de la dècada del 1990 per afirmar que les diferències neurològiques havien de ser reconegudes i respectades com una categoria social, de la mateixa manera que es fa amb el gènere, l'ètnia, l'orientació sexual o la discapacitat física, com un desafiament a les visions predominants que tracten la diversitat neurològica com una patologia.

Hi ha un «moviment per la neurodiversitat», que és un moviment internacional de drets civils que té el moviment pels drets dels autistes com a part del seu moviment més influent. Comparteix el lema del moviment pels drets dels discapacitats, «Res sobre nosaltres sense nosaltres», i el moviment promou l'autodefensa dels seus membres. Els defensors de la neurodiversitat promouen els sistemes de suport (com els serveis centrats en la inclusió, els allotjaments, les tecnologies de comunicació i assistència, la formació ocupacional i el suport per a la vida independent)^[2] que permeten a aquells que no són «neurotípics» viure la seva vida en lloc de ser forçats o ser obligats a adoptar idees de normalitat sense criteri, o bé a adaptar-se a un ideal clínic.^[3]

Desafiant les normes socials i els estigmes, aquest moviment considera l'autisme, el TDA / TDAH, la dislèxia, la síndrome d'Asperger i altres trastorns com una variació humana natural més que no pas una patologia o un trastorn, i rebutja la idea que les diferències neurològiques han de ser (o poden ser) curades perquè són formes autèntiques de diversitat humana, d'expressió prersonal i d'ésser.