Orongo

Plantilla:Infotaula geografia políticaOrongo
Imatge

Localització
Map
 27° 11′ 22″ S, 109° 26′ 33″ O / 27.1894°S,109.4425°O / -27.1894; -109.4425
EstatXile
Regióregió de Valparaíso
Provínciaprovíncia de l'Illa de Pasqua
ComunaIlla de Pasqua Modifica el valor a Wikidata

Orongo, que significa en rapanui 'L'Anomenat', és un jaciment arqueològic de Xile, situat al sud-oest de Rapa Nui, al cim del volcà Rano Kau.[1][2] És un llogaret cerimonial construït amb motiu del culte de Make-Make i la competència del tangata-manu. El seu ús era estacional, doncs s'utilitzava només una quantes setmanes a l'any, a l'inici de la primavera.

És un poblat amb edificis amb forma de pots construïts amb lloses o keho, els quals, en estar mig enfonsats, semblen coves.[3]

Orongo és també el principal lloc d'art rupestre de Rapa Nui, amb centenars de petròglifs que testimonien la importància que assolí aquest llogaret en temps antics. El llogaret s'edificà cap a finals del s. XVI, encara que el culte del tangata-manu sembla que adquirí rellevància en segles posteriors.

El poblat no pertanyia a cap poble rapanui, i es pensa que s'hi allotjaven els sacerdots. S'hi celebrava la cerimònia del Tangata manu, en què participaven tots els habitants de l'illa; a inicis de la primavera, temporada en què les aus marines nien als illots com a parada de descans migratori, a Orongo s'aplegaven els caps dels clans (´ariki) de tota l'illa juntament amb els seus representants (hopu manu) que baixarien el penya-segat de 300 m i nadarien 1.400 m per cercar, en el més gran dels tres illots (Motu Nui) que hi ha enfront del poble, un ou de manutara (xatrac de Peale), ja que qui el trobara primer, tornara a Orongo i li'l lliurara a qui deia ser rei (tangata hoa manu) de l'illa pel període d'un any, era nomenat pels sacerdots rei de tota l'illa.[1]

  1. 1,0 1,1 Hidalgo L., Lehuedé. Culturas de Chile. Vol. 1. Andrés Bello, 1989, p. 21-22. ISBN 95-61314371. 
  2. Graham, Melissa. The Rough Guide to Chile. Rough Guides, 2003, p. 538. ISBN 978-18-43530626. 
  3. Englert, Sebastián. La tierra de Hotu Matuá. Historia etnología y lengua de la Isla de Pascua. San Francisco, 1948, p. 244. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search