Tipus | llac ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Lloc | ||||
País de la conca | Estònia, Rússia, Letònia i Belarús ![]() | |||
| ||||
Format per | ||||
Efluent | riu Narva ![]() | |||
Característiques | ||||
Altitud | 30 m ![]() | |||
Profunditat | mitjana: 8 m màxim: 17,6 m ![]() | |||
Dimensió | 49 (![]() ![]() | |||
Perímetre | 520 km ![]() | |||
Superfície | 3.543 km² ![]() | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 47.800 km² ![]() | |||
Mesures | ||||
Volum | 25.000 hm³ ![]() | |||
El llac Peipus[1] (en estonià Peipsi-Pihkva järv, en rus Чудско-Псковское озеро, en alemany Peipussee) és un gran llac situat a la frontera entre Estònia i Rússia.
És el quart llac més gran d'Europa, tan sols superat pels llacs Ladoga i Onega al nord de Rússia, i el llac Vänern a Suècia. El segueixen en extensió els llacs Saimaa i Inari a Finlàndia.[2]
La seva superfície és de 3.555 km². La profunditat mitjana és de 7 metres i la màxima de 15.[3] Desaigua cap al golf de Finlàndia a través del riu Narva. Al llac s'hi practica la pesca, així com activitats recreatives.
El 1242 fou escenari de la batalla del Llac Peipus (coneguda a Rússia com «La batalla del gel») entre els cavallers teutons i els habitants de la República de Nóvgorod encapçalats per Alexandre Nevski.
El llac és un romanent d'aigua recollint regularment al peu de grans capes perennes de gel àrtic durant les últimes edats de gel. Cobreix 3.555 km², i té una profunditat mitjana de 7,1 m, el punt més profund és a 15 m.[4] El llac té diverses illes i consta de tres parts:
El llac s'utilitza per a la pesca i la recreació, però va patir la degradació ambiental de l'agricultura de l'era soviètica. Uns 30 rius i rierols desemboquen al llac Peipus. Els rius més grans són l'Emajõgi i el Velikaia. El llac drena cap al Golf de Finlàndia a través del riu Narva.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search