Petróleo Brasileiro S.A. (Petrobras; pronunciat Petrubràs) és una empresa de capital obert, l'accionista majoritari de la qual és el Govern del Brasil, i és, per tant, una empresa mixta.[1][2] Amb seu a Rio de Janeiro, a data de 2013 operava en 18 països dins de l'àmbit de l'energia,[3] principalment en les àrees d'explotació, producció, refinat, comercialització i transport de petroli, gas natural i els seus derivats.[4] L'any 2020, la classificació anual Forbes Global 2000 va situar Petrobras com la septuagèsima major empresa pública del món.[5]
L'empresa va ser constituïda el 3 d'octubre de 1953. Va monopolitzar la indústria petroliera del Brasil fins al 1997, any en què es va alliberar el mercat. Tot i així, continua sent líder amb una producció diària que l'any 2024 fregava els 2,7 milions de barrils de cru.[6] La multinacional és propietària de refineries, petroliers i és una gran distribuïdora de derivats del petroli.[7] Petrobras és la líder mundial en desenvolupament de tecnologia per a l'explotació petrolífera en aigües profundes i ultraprofundes.[8]
Petrobras era el 2011 en el cinquè lloc en la classificació de les majors petrolieres de capital obert del món.[9] En valor de mercat, l'any 2010 va ser la segona major empresa del continent americà[10] i la quarta major del món (la segona del sector energètic), segons dades de Bloomberg i de l'Agência Brasil.[11][12][13][14] El setembre de 2010, l'empresa va registrar el rècord de la més grossa capitalització borsària de la història: 72,8 bilions de dòlars (a l'època, 127,4 bilions de reals), pràcticament doblant el rècord anterior, que pertanyia a la Nippon Telegraph and Telephone (NTT), amb 36.8 bilions de dòlars al novembre de 1987.[15][16] Petrobras va tancar l'any 2014 amb unes pèrdues de 21,5 bilions de reals, el pitjor exercici des de 1986 i el primer tancament en vermell des de 1991.[17][18][19] La pèrdua de diners causada per la corrupció entre 2004 i 2012 va ser estimada en 6,2 bilions de reals.[20] El 2015, la Petrobras va tornar a tancar amb pèrdues, de 34,8 bilions de reals, a causa de la caiguda del preu del barril de petroli en el mercat internacional, de la crisi econòmica en el país i per les conseqüències provocades per l'Operació Lava Jato, que va fer amb que l'empresa suspengués temporalment les seves inversions, el que va afectar de ple la seva xarxa de proveïdors de serveis i equipaments.[21][22][23] El 2018, l'empresa havia sortit dels números vermells i,[24] a finals de 2021, es calculava que ja s'havien recuperat 6.000 milions de reals desviats per la cúpula jutjada pel Lava Jato.[25]
Petrobras és responsable del 0,77% de l'emissió global de gasos hivernacle industrials en el període entre 1988 fins a 2015 i, per tant, un dels majors responsables mundials del canvi climàtic.[26][27]
↑ «IPCC, 2018: Summary for Policymakers». Global Warming of 1.5 °C. An IPCC Special Report on the impacts of global warming of 1.5 °C above pre-industrial levels and related global greenhouse gas emission pathways, in the context of strengthening the global response to the threat of climate change, sustainable development, and efforts to eradicate poverty, 2018. Arxivat de l'original el 2021-07-23 [Consulta: 29 octubre 2020].