Pigmeus

Per a altres significats, vegeu «Pigmeus (mitologia)».

Pigmeus

Tipus	ètnia
Població total	280.000
Llengua	llengües ubangui i llengües bantus
Geografia
Estat	Gabon, Camerun, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Ruanda i Camerun Alemany

Els pigmeus (del grec πυγμαιος, pygmaios, 'de mida petita'^[1]) són una sèrie de grups humans caçadors-recol·lectors que viuen a les selves equatorials africanes i que es caracteritzen per la seva baixa alçada: els homes fan menys d'1,5 metres de mitjana. Són mesocèfals, tenen la pell bruna, cabells cresps," poca mandíbula prominent, "cap gros en relació amb la talla i llavis gruixuts però no eversos".^[2] Així i tot, ni genèticament ni lingüísticament no presenten diferències que els diferencien d'altres africans.^[3]

Els pigmeus estan situats al centre d'Àfrica (regió del Congo). De vegades es diu també pigmeus als aborígens de menor alçada del sud-est d'Àsia i altres regions. Els grups més estudiats són els mbuti de la selva d'Ituri a la República Democràtica del Congo, que van ser el tema d'un estudi de Colin Turnbull (The Forest People, 1962). Entre els altres grups africans hi ha els aka, baka, binga, efé, gok i twa.

Cacen amb xarxes, fletxes i javelines antílops, micos, porcs, aus i altres animals, recol·lecten fruites, tubercles i mel i a més practiquen intercanvis amb els pobles veïns i alguns treballen per a aquests veïns, dels qui en la majoria dels casos han adoptat l'idioma. Existeixen algunes paraules comunes per a les tribus pigmees africanes, fins i tot les més separades, la qual cosa indica que en el passat podrien haver tingut una llengua comuna. Una d'aquestes paraules és el nom de l'esperit de la selva, Jengi.

Les seves primeres referències històriques les recull Heròdot d'Halicarnàs en el seu llibre Euterpe, amb la rondalla d'Etearc.