Privadesa

La privadesa es defineix com la condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica per la qual no poden fer-se públiques sense el consentiment de l'afectat.^[1] D'altra banda, es considera una situació de privadesa com l'habilitat d'un individu o grup per isolar-se ells mateixos o amagar informació sobre ells, i així, revelar-se selectivament.^[2]

Els límits i contingut de què es considera privat difereixen entre cultures i individus, però comparteixen temes comuns bàsics.^[3] La privadesa de vegades es relaciona amb anonimat, el desig de romandre inadvertit o no identificat al reialme públic. Quan alguna cosa és privada per a una persona, normalment significa que hi ha alguna cosa en aquesta que es considera inherentment especial o personalment confidencial. Per això, el grau al qual la informació privada és exposada depèn de com el públic rebrà aquesta informació, la qual cosa difereix entre llocs i al llarg del temps. La privadesa pot ser vista com un aspecte de la seguretat que pot incloure els conceptes d'ús adequat i protecció de la informació.^[4]

El dret en contra la invasió no aprovada d'intimitat pel govern, corporacions o individus és part dels drets d'intimitat de molts països, i en alguns casos, constitucions. Gairebé tots els països tenen lleis que d'alguna manera limiten la privadesa; un exemple d'això serien lleis respecte als impostos, les quals normalment requereixen el compartiment d'informació sobre ingressos o beneficis personals. En alguns països la intimitat individual pot estar en conflicte amb drets de llibertat d'expressió i algunes lleis poden exigir una revelació pública d'informació que es consideraria privada en altres països i cultures. El respecte als drets del ciutadà es construeix amb informació adequada, clara i exacte sobre l'ús de les seves dades, i la capacitació per controlar-ne el tractament, bé amb el consentiment o oposant-s'hi.^[5]

La privadesa pot ser voluntàriament sacrificada, normalment a canvi de beneficis percebuts i molt sovint amb pèrdues i perills específics, encara que això és un punt de vista molt estratègic sobre les relacions humanes. En la societat de la informació les persones disposen d'aplicacions i serveis aparentment gratuïts que permeten la comunicació, emmagatzematge i programari, a canvi el model de negoci de les empreses que presten el servei es basa en l'agregació de dades personals que exploten directament o per terceres parts. Tot i que hi ha cada vegada més eines perquè l'usuari tingui un control de la seva privacitat el nivell de preocupació dels usuaris d'internet per la privacitat és baix, pel fet que el ciutadà normal desconeix força el valor de les seves dades personals, com es recullen i l'ús que se'n fa.^[6]