Pseudoarqueologia

La Pseudoarqueologia, també coneguda com a arqueologia fantàstica, arqueologia misteriosa, arqueologia de culte i criptoarqueologia, és el terme amb el qual es coneix l'arqueologia pseudocientífica.[1] La Pseudo-arqueologia és el conjunt d'hipòtesis, excavacions i restes arqueològiques que no s'ajusten a la metodologia arqueològica habitual.

En contrast amb l'arqueologia, la pseudoarqueologia no utilitza el mètode científic per a estudiar les troballes i, per tant, les seves explicacions són indemostrables i irracionals, a part de contradictòries amb el discurs històric generalment acceptat.

Amb relativa freqüència, la Pseudo-arqueologia adquireix certa popularitat gràcies al sensacionalisme que ofereixen alguns grans mitjans de difusió, en tenir aquests una ressonància major que les publicacions serioses de divulgació. En conseqüència, cert públic no sempre aconsegueix distingir entre els resultats de la recerca històric-arqueològica realitzada per estudiosos professionals i les aventurades hipòtesis que planteja la Pseudo-arqueologia.

  1. S. Williams: «Fantastic archaeology: what should we do about it?», en Francis B. Harrold i Raymond A. Eve: Cult archaeology and creationism: pseudoscientific beliefs about the past (‘creacionisme i arqueologia de sectes, creences pseudocientífiques sobre el passat’).

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search