Rascle

Rascle

Rascle de discs
Dades bàsiques
Ús	desterrossar

Rascle o més popularment esterrossadora en agricultura, s'utilitza principalment per afinar i desterrossar la terra. S'utilitza després de llaurar per desfer i allisar la superfície del sòl. La finalitat de la rarificació és trencar els terrossos i proporcionar una estructura del sòl, anomenada llaurada, que sigui adequada per plantar llavors. També es pot utilitzar una rarificació més gruixuda per eliminar les males herbes i cobrir les llavors després de la sembra.

Consisteix en un marc rígid on es disposen puntes metàl·liques, petits discos d'acer o cadenes que se sacsegen en diverses direccions per l'efecte de la tracció i incideixen en el sòl. La primera representació d'un rascle és de l'any 1097 en el tapís de Bayeux.^[1]

Es diferencia d'una arada en el fet que no té com a missió fer solcs en la terra sinó, que tallen la capa superior de sòl de 12 a 25 centímetres i deixen solcs, trinxeres paral·leles. Prepara la terra per a la sembra un cop ha estat llaurada. També es pot fer servir per treure herba si aquesta està encara poc desenvolupada, ja que quan les males herbes són grans embussen el rascle. En alguns camps esportius també es rascleja la gespa per airejar-la o renovar-la o els camps de terra per deixar-los llisos.

Els rascles, difereixen dels conreadors en què grata tota la superfície del sòl, mentre que un conreador només grata els camins estrets entre les fileres de cultius per matar les males herbes.

Hi ha quatre tipus generals de rascles: raclets de discs, raclets de pues (incloses els raclets de dents de ressort, els raclets d'arrossegament i els raclets de punxes), raclets de cadena i raclets de disc i cadena. Els raclets eren originalment arrossegades per animals de tir, com ara cavalls, mules o bous, o en alguns moments i llocs per treballadors manuals. En la pràctica moderna, gairebé sempre són implements muntats en un tractor, ja sigui arrossegats darrere del tractor per una barra de remolc o muntats a l'enganxi de tres punts.

Un desenvolupament modern de la rella tradicional és la rella rotativa, sovint anomenada simplement rella mecànica.^[2]