Regeneracionisme

El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectivament sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació. Convé diferenciar el corrent "científic", anomenable regeneracionista amb tota propietat, del corrent artístic, atès que sovint es pren aquest darrer, la Generació del 98, pel conjunt. Si bé ambdues vessants expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya, els regeneracionistes ho fan d'una forma objectiva, documentada i científica, mentre que la Generació de 1898 ho fa en forma més literària, subjectiva i artística.

L'autor més important del regeneracionisme i en certa manera el seu líder va ser Joaquín Costa, que va causar una autèntica commoció amb les seves obres Colectivisme agrari a Espanya (1898) i Oligarquia i caciquisme com la forma actual de govern a Espanya (1901),^[1] si bé el seu camí va ser preparat anteriorment per Els mals de la pàtria i la futura revolució espanyola (1890),^[2] de Lucas Mallada i El problema espanyol, de Ricardo Macías Picavea, així com per les crítiques que sobre l'analfabetisme i la pedagogia de l'estat fetes pels krausistes de la Institución Libre de Enseñanza dirigida per Francisco Giner de los Ríos.

Els escriptors del Regeneracionisme reaccionen contra la descomposició del sistema canovista publicant estudis i assajos que denuncien aquesta situació, que arriba a fer-se evident amb la derrota del tècnicament obsolet exèrcit espanyol en la guerra amb els Estats Units en 1898 i la pèrdua del poc que restava de l'imperi colonial espanyol (Cuba, Puerto Rico i les Illes Filipines).

L'artista és l'encarregat de diagnosticar aquesta malaltia i de donar-li solució, difonent entre la societat la modernitat europea. L'artista, la cultura i l'art tenen una funció social:

• Fer progressar la societat.
• Trencar les estructures que la mantenen inmòvil i antiquada.
• Modernitzar la societat i la cultura a través del seu art.

I critica que la societat, la cultura i la literatura es proclama localista i arcaica. Per aconseguir la regeneració s'han de separar els models localistes i folclòrics de la renaixença. El filòsof Niezstche parla d'un "super home" que amb la voluntat i orgull pot canviar la societat.