Sambaqui

Els sambaquis (portugués brasiler) o concheiros (portugués europeu) són dipòsits de construcció humana, constituïts per matèria orgànica i calcària que, al llarg del temps, han sofert l'acció de la intempèrie. Acabaren patint una fossilització química, perquè la pluja deforma l'estructura dels mol·luscs i dels ossos enterrats, espaiant el calci per tota l'estructura i petrificant les restes i ossades existents. Alguns pobles autòctons els utilitzaven com a santuari, soterrant-hi els seus morts. Altres els triaven com a indrets especials per construir-hi les seues maloca.

Els sambaquis són una important font d'estudi. Investigant-ne el contingut, es pot conéixer la vida dels primers poblats de l'actual territori brasiler, com la seua alimentació, els coneixements tècnics, la fauna i la flora de l'època, etc. Els excrements humans fossilitzats poden informar-nos, per exemple, de les malalties que aquells homes i dones tenien.

Són comuns en tot el litoral de l'Atlàntic, i més rars al Pacífic, però se'n troben exemplars fins al nord d'Europa. El format en varia del cònic al semiesfèric; l'alçada pot ser de menys d'un metre i fins a 25 m; també es poden estendre en àmplies àrees.