Saxomat

Representació de la caixa de control Saxomat (control de vàlvules pneumàtiques):
1 - electroimant;
2 - electrovàlvula;
3 - vàlvula de retenció;
4 - reductor de pressió;
5 - vàlvula de control de pressió (negativa);
A - cambra de buit;
B - zona de desbordament;
C - pressió ambiental.
La vàlvula està activada, l'embragatge està obert

Amb el nom de Saxomat,[1] derivat del nom del fabricant Fichtel & Sachs, es va oferir un embragatge electro-pneumàtic des de 1956 (inicialment per DKW)[2] fins a finals dels anys seixanta, per exemple en vehicles del fabricant Borgward, Hi havia embragatges disponibles per a DKW, Fiat, Lancia, Opel, Saab o VW.

El Saxomat estava disponible com a " Olymat " a l'Opel Rekord P1 des de 1959. Ja a l'agost de 1957, Daimler-Benz va oferir el Hydrak, que al Mercedes 219 sedan al voltant de 450 El recàrrec de DM estava disponible i, a diferència del Saxomat, tenia un embragatge d’arrencada hidràulic. NSU va utilitzar un sistema similar al Ro 80. A Alemanya de l’Est, el Trabant es va produir en part amb Hycomat a partir del 1965.

El Saxomat no es va arribar a implantar realment al mercat. Això s'atribueix a la poca fiabilitat del sistema i a la difícil ajustabilitat, que també va conduir al fet que molts vehicles es passessin a una transmissió manual normal.[3] Sovint es criticava la comoditat d’inici i les maniobres imprecises. Aquesta tecnologia també va demostrar ser vulnerable de vegades.

  1. Wortmarke der ZF Friedrichshafen AG, DPMA Registernummer DD623601; Nizza-Klasse 23: Kupplungen, Kupplungsteile, Teile für Betätigung von Kupplungen; Getriebe, insbesondere Wechselgetriebe
  2. Harald Naunheimer, Bernd Bertsche, Gisbert Lechner, "Fahrzeuggetriebe", Springer-Verlag Berlin Heidelberg, 2. Auflage 2007, ISBN 978-3-540-30625-2
  3. Heiner Bubb, Klaus Bengler, Rainer E. Grünen, Mark Vollrath "Automobilergonomie", Springer Fachmedien Wiesbaden 2015, ISBN 978-3-8348-1890-4, Abschnitt 1.4.2

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search