Sigurd

Sigurd

Estàtua de Sigfrid a Bremen
Tipus	ésser humà possiblement fictici personatge llegendari
Context
Present a l'obra	Els Nibelungs, L'anell dels Nibelungs, Die Nibelungen, Cant dels Nibelungs i Sigfrid
Mitologia	mitologia nòrdica
Dades
Gènere	masculí
Ocupació	explorador, aventurer i mata-dracs
Assassinat/da per	Hagen (en)
Família
Cònjuge	Brunilda i Gudrun
Mare	Hjördís (en)
Pare	Sigmund (en)
Fills	Aslaug i Svanhildr (en)
Altres
Part de	mitologia nòrdica
Equivalent	Hèctor
Arma	Gram, Hrotti (en) i Balmung (en)
Propietari de	Gram, Hrotti (en) i Balmung (en)

Sigurd o Siegfried (Sigfrid) (nòrdic antic: Sigurðr) és un heroi de la literatura i mitologia germànica, fill de Sigmund, rei dels francs, i de Siglinda, filla d'Eulimi, que el donà a llum en un bosc i morí durant el part.

És protagonista de la narració en prosa la Völsunga saga i del poema el Cant dels Nibelungs; tanmateix, les variants d'aquesta llegenda són nombroses, destacant-ne l'origen de les seves aparicions literàries a les Eddes de la mitologia nòrdica, obres islandeses medievals: l'Edda Menor, l'Edda de Snorri o Edda en prosa, i l'Edda Major, Eda de Saemund o Edda en vers. Aquestes dues col·leccions de les narracions nòrdiques antigues conformen la font més fidedigna de la mitologia nòrdica.^[1]

El més antic són les Eddes en vers. Són una col·lecció de 34 poemes islandesos, amb una mica de prosa, que daten del segle ix al segle xii. La majoria d'aquests poemes tracten de la mitologia nòrdica. Posteriorment a aquestes Eddes en vers apareixen les Eddes en prosa. És el treball del poeta i historiador islandès Snorri Sturluson (1179-1241). Aquest treball conté la creació del món, diverses faules mitològiques, una anàlisi dels poemes antics i de les normes que regeixen la prosa. S'hi troba dins dels cants heroics les primeres referències a la història de Sigurd.