Silvita

Silvita
Fórmula química	KCl
Epònim	Franciscus Sylvius
Localitat tipus	Vesuvi
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	03.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AA.20
Nickel-Strunz 8a ed.	III/A.02
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Hàbit cristal·lí	cubs i octaèdres; columnar, in crostes, granular, massiu
Estructura cristal·lina	a = 6.2931 Å; Z = 4
Grup puntual	isomètrica hexoctahedral (4/m32/m) F m3m
Massa molar	74.55 g
Color	incolor, blanc, gris pàl·lid, blau pàl·lid, pot ser vermella per inclusions d'hematita
Exfoliació	perfecta en [100], [010], [001]
Fractura	rara
Tenacitat	fràgil a dúctil
Duresa	1,5 a 2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	1,993
Densitat	1.987
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	1,4903
Pleocroisme	visible en cristalls acolorits
Fluorescència	no en té
Altres característiques	sabor salat i amarg
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Syl
Referències	[1]

La silvita, de vegades també anomenada silvina, és un mineral del grup dels halurs. Rep el seu nom de François Sylvius de le Boe (1614-1672), un físic i químic de Leyden, Països Baixos.