Sirenis

Sirenis

Sirenia
Manatí del Carib  · Manatí africà Manatí amazònic  · Vaca marina de Steller Dugong
Període
Eocè inferior - recent[1]
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Sirenia Illiger, 1811
Nomenclatura
Epònim	sirena
Sinònims	Halobioidea Herbivorae Phycoceta Haeckel Sirenoidea Sireniformes Trichechiformes
Significat	Sirenes
Famílies
Dugongidae Prorastomidae † Protosirenidae † Trichechidae
Distribució
Distribució del manatí del Carib (verd), el manatí amazònic (vermell), el manatí africà (taronja), el dugong (blau) i la vaca marina de Steller (cercle groc)

Els sirenis (Sirenia) o vaques marines^[2] són un ordre de mamífers herbívors que viuen en aiguamolls, rius, estuaris, zones humides marines i aigües litorals. N'hi ha quatre espècies vivents repartides entre dues famílies: els dugòngids (el dugong i la vaca marina de Steller, ja extinta) i els triquèquids (el manatí amazònic, el manatí del Carib i el manatí africà). Se'n coneixen dues famílies extintes: els prorastòmids (sirenis parcialment terrestres de l'Eocè) i els protosirènids (de la mateixa època). Els sirenis, que formen el clade dels penungulats juntament amb els proboscidis i els hiracoïdeus, evolucionaren durant l'Eocè, fa 50 milions d'anys. Els dugòngids i els triquèquids se separaren a l'Eocè superior o l'Oligocè inferior (fa 30-35 milions d'anys).

El nom dels sirenis ve del grec antic Σειρήνες, Seirenes, que significa ‘sirenes’.^[3] El nom ve del fet que suposadament s'assemblen a sirenes quan estan alletant les cries. Es creu que les observacions de sirenis es troben a l'origen del mite de les dones-peix. Per algun motiu, la majoria de civilitzacions que estaven en contacte amb els sirenis els donaven noms i epítets femenins; a Egipte se'ls donava el nom de «formosa donzella del mar»; a Kenya, se'ls anomenava «reina del mar»; a Indonèsia rebien el nom de «princesa dugong» i a la conca de l'Amazones se'ls coneixia pel nom de «peix-dona».^[4] El dugong rep el seu nom de la paraula tagalog dugong, que és un manlleu del malai duyung. Ambdós volen dir 'senyora del mar'.^[5] D'altra banda, manatí és una paraula d'origen taíno que significa ‘pit’, en referència a les mamelles que tenen les femelles d'aquests animals a prop de les aixelles.

Antigament, els mariners confonien la paraula «manatí» amb l'expressió llatina manati ('dotats de mans'), cosa que els feia pensar que les aletes d'aquests animals eren mans.^[5]