Teleevangelisme

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.

Televangelisme és l'ús dels mitjans de comunicació, específicament la ràdio i la televisió, per comunicar el cristianisme.

Teleevangelistes són ministres cristians, oficials o proclamats, que dediquen una gran part del seu ministeri a la difusió a la televisió. El terme també és utilitzat burlonament pels crítics com una insinuació d'exaltació per part d'aquests ministres. El televangelisme va començar com un fenomen exclusivament dels Estats Units, resultat d'un mitjà àmpliament sense regulacions on l'accés a les cadenes de televisió i televisió per cable està obert a pràcticament qualsevol persona que pugui pagar-ho, combinat amb una gran població cristiana que pot proporcionar els fons necessaris. Les audiències es van fer especialment populars entre els protestants evangèlics ja fossin independents o organitzades al voltant de denominacions cristianes com l'Església Universal del Regne de Déu. Tanmateix, la creixent globalització de la radiodifusió ha permès a alguns televangelistes dels Estats Units arribar a un públic més ampli a través de les xarxes de transmissió internacionals, incloses algunes de naturalesa específicament cristiana, com Trinity Broadcasting Network i The God Channel. El televangelisme produït al país està cada vegada més present en algunes altres nacions com Brasil. Alguns països tenen mitjans més regulats amb restriccions generals d'accés o regles específiques respecte de la transmissió religiosa. Als mencionats països, la programació religiosa en general és produïda per empreses de televisió —de vegades com un requisit de regulació o servei públic— en lloc de grups d'interès privats. Alguns televangelistes també són pastors regulars o ministres en els seus propis llocs de culte —sovint una mega església—, però la majoria dels seus seguidors provenen de les seves audiències de televisió i ràdio. Altres no tenen una congregació convencional i només treballen a través de la televisió.