Theremin

Theremin

Tipus	Instrument musical electrònic, analogue synthesizers and other electronic instruments with thermionic valve (vacuum-tube) based devices generating and/or processing electric sound signals (en) i instrument de to continu
Classificació Hornbostel-Sachs	531.1
Inventor	Léon Theremin
Professió artística	thereminist (en)

El theremin, creat el 1919 per Lev Sergeyevich Termen, més conegut a occident com Léon Theremin (1896-1993), va ser un dels primers instruments musicals electrònics o electròfons de la història i el més antic que ha perdurat fins avui. Pertany a la família dels instruments electròfons, el so es genera mitjançant circuits elèctrics, i com que genera i amplifica el so de forma totalment elèctrica, i sense la utilització de cap mecanisme, forma part del subgrup dels instruments ràdio-elèctrics.^[1]

Consisteix en una caixa amb dues antenes, horitzontal i vertical, que controlen respectivament volum (fort-fluix) i to (nota aguda-greu). En un principi s'anunciava com a "l'instrument que es toca sense ser tocat", perquè no hi ha contacte físic entre l'intèrpret i l'instrument, sinó que aquell allunya o apropa les mans a les antenes, que reaccionen a la capacitància del cos humà, introduint variacions de to o volum. El model original es basava en vàlvules electròniques i dos oscil·ladors d'alta freqüència.

El seu so, sense cap mena de modulació o variació al llarg del temps més que les introduïdes pel thereminista, pot recordar el d'un violí o violoncel electrònic.

La tècnica d'interpretació del theremin és extremadament complicada, la qual cosa l'ha relegat massa sovint a generador d'efectes especials. El seu so és un clàssic dels films de terror o ciència-ficció dels anys 50 i 60. Així i tot hi ha alguns thereministes de renom, com ara Clara Rockmore o Lydia Kavina, que l'han explorat i adaptat al repertori clàssic.