Uto-asteca

Uto-asteca

Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Oest dels Estats Units, Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies
Subdivisions
Hopi Tubatulabal Numic Takic Pimic Taracahita Corachol Nahua
Distribució geogràfica
Extensió de les llengües utoasteques abans del contacte.
Codis
ISO 639-2	trk
Codi Glottolog	utoa1243

L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic. L'estat d'Utah rep el nom d'una tribu del grup, els ute. El nàhuatl clàssic, llengua dels asteques, també se la considera part del grup. La llengua dels zuni pueblo, però, actualment es considera aïllada i no pas utoasteca o penutià com han considerat altres.

Aproximadament té un milió i mig de parlants. Té el seu origen històric en algun lloc situat cap al sud-oest dels Estats Units o el nord-oest de Mèxic, i deu la seva gran difusió a importants migracions dels seus parlants cap a terres mesoamericanes. De fet la llengua principal de l'Imperi mexica, el més important d'Amèrica del Nord abans de l'arribada dels europeus, era el nàhuatl, una llengua utoasteca, motiu pel qual se li va donar originàriament aquest nom a aquesta família de llengües.

Encara que la denominació tradicional utoasteca ha estat criticada per diverses raons (la paraula "uto" ve de "iūt(ā)", nom de la nació Ute, i hauria de pronunciar-se de manera que no es trastoqués; "asteca" és un nom equivocat per a la llengua nàhuatl), la qual cosa ha generat la proposta del nom iutonahua, que no obstant això no ha obtingut acceptació general.