Claude Bernard

Claude Bernard
171. presidente Academia Francesa de les Ciencies, Francia

1r xineru 1869 - 31 avientu 1869
Charles-Eugène Delaunay - Joseph Liouville
Sillón 29 de la Academia Francesa (es) Traducir

7 mayu 1868 - 10 febreru 1878
Pierre Flourens (es) Traducir - Ernest Renan
presidente Association française pour l'avancement des sciences, Francia (en) Traducir

- Jean Louis Armand de Quatrefages de Bréau
senador del Segundo Imperio (es) Traducir

Vida
Nacimientu Saint-Julien12 de xunetu de 1813[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Muerte París[2]10 de febreru de 1878[1] (64 años)
Sepultura Cementeriu de Père-Lachaise
Grave of Claude Bernard (en) Traducir
Familia
Casáu con Marie Françoise Bernard
Estudios
Estudios Facultad de Medicina de París (es) Traducir doctoráu
Facultad de Ciencias de París (es) Traducir 1853) doctoráu
Llingües falaes francés[3]
Profesor de Ivan Tarkhanov (es) Traducir
Étienne Lancereaux
Oficiu médicu-escritor, políticu, psicólogu, profesor, fisiólogumédicu
Emplegadores École pratique des hautes études
Muséu Nacional d'Historia Natural de Francia
Facultad de Medicina de París (es) Traducir
Collège de France  (1855 –  1878)
Trabayos destacaos Milieu intérieur (es) Traducir
Premios
Influyencies François Magendie
Miembru de Royal Society
Société Philomatique de Paris (es) Traducir
Academia Francesa
Real Academia de les Ciencies de Suecia
Academia Francesa de les Ciencies
Academia de Ciencies de San Petersburgu
Academia de Ciencies d'Hungría
Real Academia Danesa de Ciencias y Letras (es) Traducir
Académie Nationale de Médecine (es) Traducir
Academia de Ciencies de Rusia
Academia Prusiana de les Ciencies
Academia de les Ciencies de Baviera
Cambiar los datos en Wikidata

Claude Bernard (12 de xunetu de 1813Saint-Julien – 10 de febreru de 1878París) foi un biólogu teóricu, médicu y fisiólogu francés. Fundador de la medicina esperimental, ente les sos aportaciones a la medicina, destaca'l so estudiu del síndrome de Claude Bernard-Horner. Foi escoyíu pa l'Academia Francesa en 1868 y gallardoniáu cola Medaya Copley en 1876.

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Бернар Клод. Data de consulta: 28 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. Afirmao en: Complete List of Royal Society Fellows 1660-2007. Páxina: 33. Editorial: Royal Society.
  5. «Award winners : Copley Medal» (inglés). Royal Society. Consultáu'l 30 avientu 2018.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search