Filisteos

Infotabla de grupu humanuFilisteos

Tipu grupu étnicu históricu
Llingua Idioma filistéu
Relixón mitología fenicia (es) Traducir
Xeografía
Estáu Filistea (es) Traducir
Mapa de distribución

Mapa de la rexón nel que s'amuesa l'allugamientu del territoriu de los filisteos y de les ciudaes de Gaza, Asdod y Ascalón en redol al 830 e.C.
Cambiar los datos en Wikidata

Los filisteos[1] (hebréu: פְּלִשְׁתִּים, pəlištīm; griegu: Φυλιστιείμ o Φιλιστινοί, phylistieím o philistinoí; árabe: فلستيون, filīstiun) fueron un pueblu orixinariu del Bronce Recién,[2] del cual esisten testimonios en distintes fontes testuales (exipcies, hebrees, asiries) o arqueolóxiques.[3]

Los documentos más antiguos que fadríen referencia a los filisteos son los documentos exipcios sobre los «pueblos del mar»,[2] onde se menta a los «parusata» (trescritu convencionalmente como peleset), xunto a otres poblaciones contraries a Exiptu. Dende siquier l'añu 1822, estos peleset rellacionáronse colos filisteos mentaos en fontes bíbliques, anque'l consensu académicu sobre dicha identificación nun ye total.[4][5] Tres el so enfrentamientu colos exipcios, establecer na mariña suroeste de Canaán, esto ye, na rexón de l'actual Franxa de Gaza (Palestina), estendiéndose al norte hasta cuasi l'actual Tel Aviv (Israel).[6] Entós la so cultura orixinal (que ye materia d'alderique) empezaría a asimilase a la de cananeos y hebreos.

A los filisteos, entamaos yá en redol al so pentápolis tradicional, fáense numberoses referencies na Biblia, onde apaecen mentaos como «pəlištīm», esto ye, habitantes de פלשת (Pə-yšet o Filistea).[7][8] Apaecen mentaos na «tabla de les naciones» del Llibru de la Xénesis, onde se-yos atribúi ser descendientes de Mizraím (esto ye, d'Exiptu),[9] al igual que los caftorim (esto ye, los de Kaftor); yá que estos postreros rellacionáronse col pueblu que los exipcios llamaben Keftiu (supuestamente d'orixe cretense), a partir d'ende desenvolviéronse delles teoríes que determinen que l'orixe del pueblu filistéu taría en Creta, el mar Exéu o'l Asia Menor.[10] Esta rellación, sicasí, ye tamién materia d'alderique académicu.[11][12]

Les ciudaes filistees apoderaron la rexón hasta la conquista asiria de Tiglatpileser III nel añu 732 e.C. Darréu, fueron sometíes a los imperios rexonales y paecen asimilar progresivamente les cultures dominantes. Les últimes menciones a los filisteos como pueblu apaecen na Biblia y daten del sieglu II e.C.[13] En dómina posterior y tres la diáspora xudía del 70 d. C, los israelites fueron espulsaos de Samaria y Xudea polos romanos, polo que tol territoriu sur del Llevante mediterraneu pasaría a ser conocíu como Palæstina, términu deriváu asina mesmu del hebréu Pə-yšet.

  1. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: filistéu, -ea, -eo
  2. 2,0 2,1 Pérez Largacha, Antonio (2003). «El Mediterraneu Oriental ante la llegada de los Pueblos del Mar». Gerión. Revista d'Historia Antigua (Universidá Autónoma de Madrid) 21 (1):  p. 27. ISSN 1698-2444. http://revistas.ucm.es/index.php/GERI/article/view/GERI0303120027A/14184. Consultáu'l 7 d'agostu de 2017. 
  3. Machinist, Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History, páx. 53 y ss.
  4. Ganor, Nissim Raphael (2009). Who were the Phoenicians?, páx. 111. «Today it is generally accepted (in accordance with the theory of Maspero) that we are dealing here with different nations which migrated from the region of Crete or Asia Minor, and tried to infiltrate into Egypt. Repulsed by the Egyptians, the Philistines (prst) settled in the coastal area of Canaan, while the Tyrsenes, Sardanes, and others migrated to Italy, Sardinia and other places. In 1747, Fourmont tried to prove that the name "Philistine" was an erroneous form of the Greek "Pelasgi". His theory was accepted by Chabas, Hitzig and others who enlarged upon it. Maspero stated in this context: "The name 'Plishti' by itself suggests a foreign origin or long migrations and recalls that of the Pelasgi." The equation Plishti-Pelasgi is based solely on a supposedly phonetic similarity.»
  5. Yasur-Landau. The Philistines and Aegean Migration at the End of the Late Bronze Age, páx. 180. «It seems, then, that the etymological evidence for the origin of the Philistines and other Sía Peoples can be defined as unfocused and ambiguous at best»
  6. Tischler, All the things in the Bible, I, páx. 480.
  7. Josué 13:3
  8. 1 Samuel 6:17
  9. Xénesis 10:13-14
  10. Tischler, All the things in the Bible, I, páx. 481
  11. Drews, Canaanites and Philistines
  12. Hitchcock, All the Cherethites, and all the Pelethites, and all the Gittites, páx. 20
  13. 1 Macabeos 3:24

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search