Finlandia

Finlandia
Suomen tasavalta
Republiken Finland
estáu soberanu
Bandera de Finlandia escudu de Finlandia
Himnu nacional Maamme (es) Traducir
Alministración
Nome oficial Suomen tasavalta (fi)
Republiken Finland (sv)
Capital Ḥélsinki (dende 8 abril 1812)
Forma de gobiernu República parllamentaria
Presidente de Finlandia Alexander Stubb (dende 1r marzu 2024)
Pimer Ministru de Finlandia Petteri Orpo (dende 20 xunu 2023)
Llingües oficiales finlandés
suecu
Relixón oficial Iglesia evangélica luterana de Finlandia (es) Traducir y Iglesia ortodoxa de Finlandia (es) Traducir
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 65°N 27°E / 65°N 27°E / 65; 27
Superficie 338478.34 km²
% agua 9,4%
Costes 1.126 km (ensin islles nin golfos)
Llenda con 2.628 km
Puntu más altu Monte Halti (es) Traducir
Puntu más baxu Mar Bálticu
Demografía
Población 5 608 218 hab. (29 febreru 2024)
Densidá 16,57 hab/km²
Xentiliciu finlandés[20]
finlandesa[21]
Esperanza de vida 81,2 años
IDH 0,94 (2021)
Tasa de fertilidá 1,75 (2014)
Economía
Moneda euru
PIB nominal 296 387 625 264 $ (2021)
Bancu central Banco de Finlandia (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .fi
Códigu telefónicu +358
Códigu ISO 246 / FIN / FI
Estaya horaria UTC+02:00, UTC+03:00, Europe/Helsinki (en) Traducir, Hora d'Europa Oriental y Horariu de Branu d'Europa Oriental
finland.fi
Cambiar los datos en Wikidata
Pielinen

Finlandia[22], oficialmente República de Finlandia (en finlandés, Suomi o Suomen tasavalta; en suecu Finland o Republiken Finland), ye un país nórdicu allugáu nel norte d'Europa. Tien llendes al oeste con Suecia, al este con Rusia y al norte con Noruega. Pel oeste y el sur ta arodiada pol mar Bálticu, que-y separa de Suecia y Estonia, cruciando'l golfu de Finlandia. La capital y ciudá más importante del país ye Ḥélsinki.

Finlandia perteneció al Reinu de Suecia y de 1809 a 1917 el país foi parte del Imperiu Rusu como'l Gran Ducáu de Finlandia que gozó d'autonomía hasta 1917 añu nel que declárase independiente. Anguaño, Finlandia ye una república, parllamentaria y democrática, y ye miembru d'organismos internacionales como les Naciones Xuníes (dende 1955), la Xunión Europea (dende 1995), del Conseyu Nórdicu, la Organización pa la Seguridá y la Cooperación n'Europa y la Organización pa la Cooperación y el Desarrollu Económicu. La economía de Finlandia ye una de les más prósperes nel continente, basándonse nos importantes sectores de servicios asina como nos productos manufacturaos. Nel país hai estáu de bienestar arriendes d'una política altamente democrática y con niveles perbaxos de corrupción.

En 2007, Finlandia tenía una población de 5,3 millones d'habitantes nun área de 338.145 quilómetros cuadraos. La mayor parte de la población del país concentrase nel estremu sur, na costa del Golfu de Finlandia y redolada (onde ta l'Área Metropolitana de Ḥélsinki). Finlandia ye'l sestu país más grande d'Europa en superficie, y tien una densidá poblacional mui baxa, de 15,72 habitantes per quilometru cuadráu convirtiendose nel país menos densamente pobláu de la Xunión Europa. Los más de los finlandeses tienen el finlandés como llingua materna, siendo esta una de les poques llingües oficiales de la Xunión Europea que nun remanez de la familia indoeuropea. La segunda llingua oficial de Finlandia ye'l suecu, que falen un 5,5% de la población nacional.

  1. URL de la referencia: http://mtcr.info/partners/. Data de consulta: 4 avientu 2017.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editorial: Grupu d'abastecedores nucleares. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  5. URL de la referencia: http://mcce-mil.com/wp-content/uploads/glance/MCCE-AT-A-Glance-September-2017.pdf. Editorial: Centro de Coordinación de Movimientos Europeos. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  6. URL de la referencia: https://www.sacprogram.org/en/Pages/The%20Strategic%20Airlift%20Capability.aspx. Editorial: Strategic Airlift Capability. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  7. URL de la referencia: https://www.iho.int/srv1/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=452&lang=en. Editorial: Organización Hidrográfica Internacional. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  8. URL de la referencia: https://www.iea.org/countries/membercountries/. Editorial: Axencia Internacional de la Enerxía. Data de consulta: 8 avientu 2017.
  9. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  10. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  11. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  12. URL de la referencia: https://www.touteleurope.eu/les-pays-membres-de-l-espace-schengen.html.
  13. URL de la referencia: https://www.dhs.gov/visa-waiver-program-requirements. Data de consulta: 7 marzu 2020.
  14. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/finland. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  15. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  16. «Suomesta on tullut Naton jäsen – maa liittyi virallisesti Pohjois-Atlantin puolustusliittoon» (finlandés). Yleisradio (4 abril 2023). Consultáu'l 4 abril 2023.
  17. URL de la referencia: https://www.ats.aq/devAS/Parties?lang=e.
  18. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 4. Supports qualifier: data de principiu.
  19. URL de la referencia: https://holocaustremembrance.com/countries/finland. Data de consulta: 17 marzu 2024. Tipo de referencia: official member page. Supports qualifier: data de principiu.
  20. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  21. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  22. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search