Tenor

Llámase tenor al cantante que la so tesitura ta asitiada ente la del contratenor y la del barítonu. El so estensión o amplitú vocal suel dir dende'l do3 hasta'l la4, en cantar coral, y hasta'l do5, el "do" de pechu, en solos. Dellos tenores pueden algamar estremos baxos como si2 o altos como fa5.[1]

La pallabra tenor deriva del llatín tenere (sofitar), por cuenta de qu'en la música eclesiástica del Renacimientu'l tenor sofitaba notes curties y a cada sílaba del testu faía-y corresponder una sola nota, ente qu'otres voces cantaben con un estilu melismático.

  1. McKinney, James (1994). The Diagnosis and Correction of Vocal Faults. Genovex Music Group. ISBN 978-1565939400.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search