Agni

Agni

Tipus	divinitat de l'Índia divinitat vèdica fire deity (en)
Epònim	foc
Context
Mitologia	hinduisme
Dades
Gènere	masculí
Família
Mare	Sarasvatí
Pare	Brama
Altres
Equivalent	Svarozhich (en) i Kavyada (en)

Agni (en sànscrit: अग्नि) és, en l'àmbit de l'hinduisme, la deïtat del foc i del sacrifici, el qui uneix la terra i el cel i l'atmosfera que hi ha entre ambdós elements. Va ser igualment una de les divinitats més importants del vedisme. Té molts temples dedicats al sud de l'Índia.

També és la deïtat guardiana de la direcció sud-est per això, generalment, s'ubica als racons ubicats en la zona sud-est dels temples hindús.^[1] Dins la cosmologia clàssica de les religions índies, Agni juntament amb el foc és un dels cinc elements impermanents inerts (pañcabhūtá), juntament amb l'espai (ākāśa), l’aigua (ap), l’aire (vāyu) i la terra (pṛthvī). Aquests cinc darrers elements, es combinen per tal de formar l'existència material percebuda empíricament (Prakriti).^[2]

A la literatura vèdica, Agni es considera la boca dels déus i deesses, i el mitjà que els transmet ofrenes en una homa (ritual votiu). Per aquest mateix motiu és una de les divinitats vèdiques més importants.^[3] Els sacrificis estaven en estreta connexió amb el foc perquè les seves flames elevaven els sacrificis als déus. Tanmateix, és considerat un déu major i molt invocat juntament amb Indra i Surya. Dins dels antics textos hindús, Agni es troba diferenciat en tres conceptes o nivells que fan referència a la seva existència: a la terra com a foc, a l’atmosfera com a llamp (foc en l'aire) i al cel com a sol (foc al cel). Per aquest motiu, Agni apareixia al costat del déu del sol Sūrya i del déu del llamp, Indra; a la trinitat vèdica de déus (del vedisme, religió anterior a l'hinduisme).^[3] Aquesta triple presència el connecta com a missatger entre déus i éssers humans dins del pensament vèdic. Posteriorment, fou substituïda per la trinitat purànica (dels puranes) de l' hinduisme formada per: Brama, Vishnu i Shiva.^[4]

La importància d'Agni va en decadència a partir de l'era post-vèdica. Malgrat això, fou interioritzada i la seva identitat va evolucionar fins a representar metafòricament tota l'energia transformadora i el coneixement dins els Upanishads i posteriorment a la literatura hindú. Així, Agni formava part o s'integrava dins de les tradicions hindús, sent un testimoni central del ritme de pas als casaments hindús tradicionals anomenats Saptapadi o Agnipradakshinam (set passos i vots mutu), a més de formar part de Diya (làmpada) en festivals (com Divali i Aarti a Puja).^[5] Encara que Agni ha perdut el rang que tenia en l'adoració vèdica, l'hinduisme el continua invocant encara avui en cadascun dels esdeveniments importants.^[4]

Agni (Pali: Aggi) és un terme que apareix àmpliament als textos budistes i a la literatura relacionada amb el debat d'heretgia de Senika dins de les tradicions budistes. Dins l'antic pensament del jainisme, Agni (foc) conté éssers amb ànima i cos, a més apareix com Agni-kumara o "príncep de foc" a la seva teoria del renaixement i una classe d'éssers reencarnats.