Alaric I

Per a altres significats, vegeu «Alaric I d'Empúries».

Alaric I

Biografia
Naixement	365 ↔ 370 Peuce Island (cap valor)
Mort	desembre 410 Cosenza (Imperi Romà d'Occident)
Sepultura	Busento (en)
Mestre de soldats d'Il·líria
valor desconegut –
Mestre dels soldats Prisc Àtal
409 – 410
Rei visigot
395 – desembre 410 ← Atanaric – Ataülf →
Dux bellorum
391 – 410
Dades personals
Religió	Arrianisme visigod, religió de l'antiga Roma i Gothic paganism (en)
Activitat
Ocupació	sobirà, cap militar
Altres
Títol	Rei visigot (395–410)
Família	Baltungs
Cònjuge	Anònima
Fills	Pelàgia
Pares	Atanaric Alaviv Rocestes (discutit)   i valor desconegut
Parents	Teodoric I, gendre Ataülf, germà de l'esposa

Alaric I (en escriptura gòtica 𐌰𐌻𐌰𐍂𐌴𐌹𐌺𐍃, Alarīks, senyor de tots,^[1] o també noble i poderós;^[2] Tomis, actual Romania ~370 - Cosenza, actual Itàlia 410) fou el primer rei dels visigots, del 395 al 410. Les principals fonts del seu regnat són Zòsim I i Jordannes, i en menor mesura Orosi, Jerònim, Procopi i Isidor de Sevilla. Era fill de Badengaud o d'Alaviv,^[3] i pertanyia a la dinasta dels Balts o Baltungs. Va néixer en temps d'Hermanric. Es casà amb una filla del seu oncle i anterior rei dels visigots, Atanaric, i fou sogre del futur rei Teodoric I de Tolosa i pare d'una filla que casà amb Brond, rei dels anglosaxons.

Va ascendir al lideratge dels gots que van arribar a ocupar Mèsia, territori adquirit un parell de dècades abans per una força combinada de gots i alans després de la primera batalla d'Adrianòpolis.

Alaric va començar la seva carrera sota el soldat got Gainas i més tard es va unir a l'exèrcit romà. Un cop aliat de Roma sota l'emperador romà Teodosi, Alaric va ajudar a derrotar els francs i altres aliats d'un futur usurpador romà. Tot i perdre molts milers dels seus homes, va rebre poc reconeixement de Roma i va deixar l'exèrcit romà, decebut. Després de la mort de Teodosi i la desintegració dels exèrcits romans l'any 395, és descrit com a rei dels visigots. Com a líder de l'única força de camp eficaç que quedava als Balcans, va buscar la legitimitat romana, sense aconseguir mai una posició acceptable per a ell o per a les autoritats romanes.

Va operar principalment contra els successius règims romans occidentals i va marxar cap a Itàlia, on va morir. És responsable del saqueig de Roma l'any 410, un dels diversos esdeveniments notables de l'eventual decadència de l'Imperi Romà d'Occident.