Alaric I

Per a altres significats, vegeu «Alaric I d'Empúries».

Alaric I

Nom original	(la) Alaricus (got) Alareiks
Biografia
Naixement	365 ↔ 370 Peuce Island (cap valor)
Mort	desembre 410 Cosenza (Imperi Romà d'Occident)
Sepultura	Busento (en)
Mestre de soldats d'Il·líria
valor desconegut –
Mestre dels soldats Prisc Àtal
409 – 410
Rei visigot
395 – desembre 410 ← Atanaric – Ataülf →
Dux bellorum Visigots
391 – 410
Dades personals
Religió	Arrianisme visigod
Activitat
Ocupació	sobirà, cap militar
Altres
Títol	Rei visigot (395–410)
Família	Baltungs
Cònjuge	Anònima
Fills	Pelàgia
Pares	Atanaric Alaviv Rocestes (discutit)   i valor desconegut

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»;^[1] Tomis, Estíria ~370 - 410) fou rei dels visigots del 395 al 410. Les principals fonts del seu regnat són Zòsim I i Jordannes, i en menor mesura Orosi, Jerònim, Procopi i Isidor de Sevilla. Era fill de Badengaud o d'Alaviv,^[2] i pertanyia a la dinasta dels Balts o Baltungs. Va néixer en temps d'Hermanric. Es casà amb una filla del seu oncle i anterior rei dels visigots, Atanaric, i fou sogre del futur rei Teodoric I de Tolosa i pare d'una filla que casà amb Brond, rei dels anglosaxons.

Va succeir com a cap al seu pare a la mort d'aquest vers el 387, quan tenia uns disset anys, i en tot cas se sap que ja era cap a la mort de l'emperador Teodosi (17 de gener del 395). El títol que portaven llavors els sobirans visigots era el de Tokaif (cap principal). Durant la seva joventut, els visigots emigraren cap a l'oest, fugint de l'atac dels huns; entre el 387 i el 389 va obtenir 15 victòries, però no sabem contra qui. En aquest temps, l'arrianisme ja s'havia estès entre els visigots després del govern del cap Fritigern (vers 376-383) i el bisbe arrià de Macedònia, Tofilau, el va iniciar en aquesta doctrina, que fou acceptada per Alaric i la seva gent, i no per això va renunciar a totes les seves pràctiques paganes.