Nom original | (la) Alaricus (got) Alareiks |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 365 ↔ 370 Peuce Island (cap valor) |
Mort | desembre 410 Cosenza (Imperi Romà d'Occident) |
Sepultura | Busento (en) |
Mestre de soldats d'Il·líria | |
valor desconegut – | |
Mestre dels soldats Prisc Àtal | |
409 – 410 | |
Rei visigot | |
395 – desembre 410 ← Atanaric – Ataülf → | |
Dux bellorum Visigots | |
391 – 410 | |
Dades personals | |
Religió | Arrianisme visigod |
Activitat | |
Ocupació | sobirà, cap militar |
Altres | |
Títol | Rei visigot (395–410) |
Família | Baltungs |
Cònjuge | Anònima |
Fills | Pelàgia |
Pares | Atanaric Alaviv Rocestes (discutit) i valor desconegut |
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»;[1] Tomis, Estíria ~370 - 410) fou rei dels visigots del 395 al 410. Les principals fonts del seu regnat són Zòsim I i Jordannes, i en menor mesura Orosi, Jerònim, Procopi i Isidor de Sevilla. Era fill de Badengaud o d'Alaviv,[2] i pertanyia a la dinasta dels Balts o Baltungs. Va néixer en temps d'Hermanric. Es casà amb una filla del seu oncle i anterior rei dels visigots, Atanaric, i fou sogre del futur rei Teodoric I de Tolosa i pare d'una filla que casà amb Brond, rei dels anglosaxons.
Va succeir com a cap al seu pare a la mort d'aquest vers el 387, quan tenia uns disset anys, i en tot cas se sap que ja era cap a la mort de l'emperador Teodosi (17 de gener del 395). El títol que portaven llavors els sobirans visigots era el de Tokaif (cap principal). Durant la seva joventut, els visigots emigraren cap a l'oest, fugint de l'atac dels huns; entre el 387 i el 389 va obtenir 15 victòries, però no sabem contra qui. En aquest temps, l'arrianisme ja s'havia estès entre els visigots després del govern del cap Fritigern (vers 376-383) i el bisbe arrià de Macedònia, Tofilau, el va iniciar en aquesta doctrina, que fou acceptada per Alaric i la seva gent, i no per això va renunciar a totes les seves pràctiques paganes.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search