Albedo de Bond

L'albedo de Bond és la fracció d'energia de la radiació electromagnètica incident total en un cos astronòmic que és retrodifosa cap a l'espai. Té en compte totes les longituds d'ona en tots els seus angles de fase. És una mesura important per a la caracterització del balanç energètic d'un cos planetari.

Per als objectes del Sistema solar, el pes rellevant de cada longitud d'ona és proporcional a l'espectre energètic solar. La contribució més important procedeix de la llum visible, ja que la majoria de l'emissió solar es produeix en aquest rang.

Com la major part dels albedos, el de Bond és un valor comprès entre 0 i 1.

Com que els cossos del Sistema solar exterior sempre s'observen en angles de fase molt baixos des de la Terra, l'única dada fiable per mesurar la seva albedo de Bond procedeix de les sondes espacials.

L'albedo de Bond rep el seu nom de l'astrònom nord-americà George Phillips Bond (1825-1865), que el va proposar originalment. Es va definir originalment per a cossos esfèrics, però també és aplicable a objectes irregulars.