Aldo Moro

Aldo Moro

(1968)
Biografia
Naixement	23 setembre 1916 Maglie (Itàlia)
Mort	9 maig 1978 (61 anys) Roma
Causa de mort	homicidi, Operació Fritz
Sepultura	grave of Aldo Moro (en)
Diputat de la República d'Itàlia
30 juny 1976 – 9 maig 1978 Legislatura: setena legislatura del Parlament de la República Italiana
President del Consell de Ministres d'Itàlia
12 febrer 1976 – 29 juliol 1976 ← Aldo Moro – Giulio Andreotti → Membre del gabinet: Govern Moro V
President del Consell de Ministres d'Itàlia
23 novembre 1974 – 12 febrer 1976 ← Mariano Rumor – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Moro IV
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
15 març 1974 – 23 novembre 1974 ← Aldo Moro – Mariano Rumor → Membre del gabinet: Govern Rumor V
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
8 juliol 1973 – 15 març 1974 ← Giuseppe Medici – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Rumor IV
Diputat de la República d'Itàlia
17 maig 1972 – 4 juliol 1976 Legislatura: sisena legislatura del Parlament de la República Italiana
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
18 febrer 1972 – 26 juny 1972 ← Aldo Moro – Giuseppe Medici → Membre del gabinet: Govern Andreotti I
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
6 agost 1970 – 18 febrer 1972 ← Aldo Moro – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Colombo
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
28 març 1970 – 6 agost 1970 ← Aldo Moro – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Rumor III
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
6 agost 1969 – 28 març 1970 ← Pietro Nenni – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Rumor II
Diputat de la República d'Itàlia
29 maig 1968 – 24 maig 1972 Legislatura: cinquena legislatura del Parlament de la República Italiana
President del Consell de Ministres d'Itàlia
23 febrer 1966 – 24 juny 1968 ← Aldo Moro – Giovanni Leone → Membre del gabinet: Govern Moro III
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
30 desembre 1965 – 24 febrer 1966 ← Amintore Fanfani – Amintore Fanfani → Membre del gabinet: Govern Moro II
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
28 desembre 1964 – 5 març 1965 ← Giuseppe Saragat – Amintore Fanfani → Membre del gabinet: Govern Moro II
President del Consell de Ministres d'Itàlia
22 juliol 1964 – 23 febrer 1966 ← Aldo Moro – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Moro II
President del Consell de Ministres d'Itàlia
4 desembre 1963 – 22 juliol 1964 ← Giovanni Leone – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Moro I
Diputat de la República d'Itàlia
9 maig 1963 – 4 juny 1968 Legislatura: quarta legislatura del Parlament de la República Italiana
Ministre d'Educació
2 juliol 1958 – 16 febrer 1959 ← Aldo Moro – Giuseppe Medici → Membre del gabinet: Govern Fanfani II
Diputat de la República d'Itàlia
5 juny 1958 – 15 maig 1963 Legislatura: 3a legislatura d'Itàlia
Ministre d'Educació
20 maig 1957 – 2 juliol 1958 ← Paolo Rossi – Aldo Moro → Membre del gabinet: Govern Zoli
Ministre de Justícia d'Itàlia
6 juliol 1955 – 20 maig 1957 ← Michele De Pietro – Guido Gonella → Membre del gabinet: Govern Segni I
Diputat de la República d'Itàlia
18 juny 1953 – 11 juny 1958 Legislatura: 2a legislatura d'Itàlia
Diputat de la República d'Itàlia
27 abril 1948 – 24 juny 1953 Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Bari - dret (–1939)
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	polític, diplomàtic, catedràtic
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza
Partit	Democràcia Cristiana
Alumnes	Silvio Noto
Orde religiós	Orde dels Predicadors
Família
Cònjuge	Eleonora Chiavarelli (1945–1978)
Fills	Agnese Moro, Giovanni Moro, Maria Fida Moro, Anna Moro
Cronologia
16 març 1978-9 maig 1978	Operació Fritz
Premis  Gran Creu de l'Orde Polònia Restituta  Gran Creu de l'Orde d'Orange-Nassau
Signatura

Aldo Moro (Maglie, 23 de setembre de 1916 - Roma, 9 de maig de 1978) va ser un polític italià, estadista i un membre destacat de la Democràcia Cristiana Italiana. Va exercir com a primer ministre d'Itàlia des de desembre de 1963 fins a juny de 1968 i després de novembre de 1974 a juliol de 1976.^[1]

Moro també va exercir com a ministre d'Afers Exteriors des de maig de 1969 fins a juliol de 1972 i novament des de juliol de 1973 fins a novembre de 1974. Durant el seu ministeri, va implementar una política pro-àrab. A més, va ser nomenat ministre de Justícia i d'Ensenyament Públic durant la dècada de 1950. Des del març de 1959 fins al gener de 1964, Moro va exercir com a secretari de la Democràcia Cristiana.^[2] El 16 de març de 1978 va ser segrestat pel grup armat d'extrema esquerra Brigades Roges i assassinat després de 55 dies de captivitat.^[3]

Va ser un dels primers ministres de la postguerra d'Itàlia amb més temps al càrrec, liderant el país durant més de sis anys. Intel·lectual i pacient mediador, sobretot en la vida interna del seu propi partit, durant el seu govern, Moro va implementar una sèrie de reformes socials i econòmiques que van modernitzar profundament el país.^[4]

A causa de la seva convivència amb el líder comunista Enrico Berlinguer, conegut com el Compromís històric, Moro és considerat un dels pares més destacats del centre-esquerra italià modern i un dels líders més grans i populars de la història de la República Italiana.^[5]