Alumini

Alumini
	13Al
	magnesi ← alumini → silici
Aspecte
	Gris argentat metàl·lic; ; ; ; Línies espectrals de l'alumini
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Alumini, Al, 13
Categoria d'elements	Metalls del bloc p
Grup, període, bloc	13, 3, p
Pes atòmic estàndard	26,9815386(13)
Configuració electrònica	[Ne] 3s2 3p1; 2, 8, 3;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat; (prop de la t. a.)	2,70 g·cm−3
Densitat del; líquid en el p. f.	2,375 g·cm−3
Punt de fusió	933,47 K, 660,32 °C
Punt d'ebullició	2.792 K, 2.519 °C
Entalpia de fusió	10,71 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	294,0 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	24,200 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3, 2, 1; (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,61 (escala de Pauling)
Energies d'ionització; (més)	1a: 577,5 kJ·mol−1
	2a: 1.816,7 kJ·mol−1
	3a: 2.744,8 kJ·mol−1
Radi atòmic	143 pm
Radi covalent	121±4 pm
Radi de Van der Waals	184 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara ;
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 28,2 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	237 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 23,1 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(t. a.) (laminat) 5,000 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	70 GPa
Mòdul de cisallament	26 GPa
Mòdul de compressibilitat	76 GPa
Coeficient de Poisson	0,35
Duresa de Mohs	2,75
Duresa de Vickers	167 MPa
Duresa de Brinell	245 MPa
Nombre CAS	7429-90-5
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops de l'alumini

L'alumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13. És poc dens en comparació amb altres metalls comuns i té aproximadament un terç de la densitat de l'acer. Presenta una gran afinitat per l'oxigen i forma una capa protectora d'òxid en ser exposat a l'aire. A primera vista, recorda l'argent pel seu color i la seva gran reflectivitat. És tou, dúctil i no magnètic. La gran abundància del seu únic isòtop estable, el ²⁷Al, en fa el dotzè element més comú de l'Univers. La radioactivitat del ²⁶Al es fa servir en la datació radiomètrica.

Es tracta d'un metall del grup del bor. És l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre. La seva lleugeresa, conductivitat elèctrica, resistència a la corrosió i baix punt de fusió el converteixen en un material idoni per a multitud d'aplicacions, especialment l'aeronàutica. No obstant això, l'elevada quantitat d'energia necessària per a l'obtenció del metall a partir dels òxids dificulta la seva major utilització; dificultat que pot compensar-se pel seu baix cost de reciclatge, la seva dilatada vida útil i l'estabilitat del preu.

↑ Lide, D. R. «Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds». A: CRC Handbook of Chemistry and Physics. 81a. CRC Press, 2000. ISBN 0849304814.

[1] Lide, D. R. «Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds». A: CRC Handbook of Chemistry and Physics. 81a. CRC Press, 2000. ISBN 0849304814.

[1]