![]() Silueta per F. Anting (1784) (1784) ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 desembre 1740 ![]() Turku (Finlàndia) ![]() |
Mort | 11 desembre 1784 ![]() Sant Petersburg (Rússia) ![]() |
Residència | Suècia (Finlàndia), Imperi Rus |
Nacionalitat | Sueca, després russa |
Formació | Reial Acadèmia de Turku |
Tesi acadèmica | Aphorismi mathematico-physici (1760) |
Director de tesi | Jakob Gadolin |
Es coneix per | Calcular l'òrbita del Cometa de Lexell Calcular l'òrbita d'Urà |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia, trigonometria i matemàtiques ![]() |
Ocupació | Matemàtica Física Astronomia |
Organització | Escola nàutica d'Uppsala Acadèmia Russa de Ciències |
Membre de | |
Professors | Leonhard Euler i Jakob Gadolin ![]() |
Influències | |
Influències en | |
Família | |
Pare | Jonas Lexell ![]() |
Anders Johan Lexell va ser un astrònom, matemàtic i físic fino-suec. Va passar gran part de la seva vida a Rússia on és conegut com a Andrei Ivanovich Leksel (Андрей Иванович Лексель).
Lexell va fer descobriments importants en poligonometria i en mecànica celeste; més tard el Cometa de Lexell va rebre el seu cognom. Va contriuir al desenvolupament de la trigonometria esfèrica la qual va ser la base per al descobriment de cometes i del moviment dels planetes. Va ser donat el seu nom a un teorema de triangles esfèrics.
Leonhard Euler va valorar molt l'obra de Lexell.[1] Daniel Bernoulli també ho va fer en una carta adreçada a Johann Euler.[2]
Lexell no es va casar mai. L'asteoride 2004 Lexell rep el seu nom així com un cràter de la Lluna (cràter Lexell).
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search