Back Андорра Abkhazian Andorra ACE Андоррэ ADY Andorra Afrikaans Andorra ALS አንዶራ Amharic Andorra AMI Andorra AN Eandorre ANG अंडोरा ANP
| |||||
| Himne | El gran Carlemany  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Virtus Unita Fortior» La virtut unida és més forta | ||||
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Capital | Andorra la Vella | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 85.101 (2023) (181,84 hab./km²) | ||||
| Gentilici | andorrà, andorrana | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Diòcesi | (Arxiprestat de les Valls d'Andorra) | ||||
| Superfície | 468 km² | ||||
| Aigua | 0 % | ||||
| Punt més alt | Comapedrosa (2.942 m) | ||||
| Punt més baix | Valira (840 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1278 | ||||
| Dia festiu | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | coprincipat parlamentari | ||||
| • Copríncep laic | Joan-Enric Vives i Sicília (2003–) Emmanuel Macron (2017–) | ||||
| Òrgan executiu | Govern d'Andorra | ||||
| • Cap | Xavier Espot Zamora (2019–) | ||||
| Òrgan legislatiu | Consell General d'Andorra , (Escó: 28) | ||||
| Membre de | Organització Mundial de la Salut Consell d'Europa Interpol (1987–) Visa Waiver Program (1991–) Organització de les Nacions Unides (1993–) UNESCO (1993–) Unió Internacional de Telecomunicacions (1993–) Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (1996–) Organització Mundial de Duanes (1998–) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (2003–) Organització Internacional de la Francofonia (2004–) Organització Meteorològica Mundial (2018–) | ||||
| PIB nominal | 3.325.145.407 $ (2021) | ||||
| Moneda | euro | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .ad | ||||
| Prefix telefònic | +376 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112, 110, 116 i 118 | ||||
| Codi país | AD | ||||
| Lloc web | govern.ad | ||||
Andorra[1] (IPA: [ənˈdɔ.rə]), oficialment Principat d'Andorra,[2] és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França. Limita amb Catalunya del Sud al sud (amb els municipis d'Alins, Les Valls de Valira i Lles de Cerdanya), amb Catalunya del Nord al nord-est (comunes de Porta i Portè) i amb el departament franco-occità de l'Arieja al nord. Andorra és un dels estats més petits del món amb només 468 km²,[3] i és un dels cinc microestats del continent (sense comptar Luxemburg, que no es considera un microestat), dels quals és el més gran[4] i el més populós[5] amb una població de 81.588 habitants, dels quals 38.867 són de nacionalitat andorrana.[6] També és més gran que l'altre microestat europeu, el de Malta.[4]
Fins al 1993 –durant 715 anys– Andorra estigué governada per dos senyors feudals, el bisbe del bisbat d'Urgell i els hereus del títol del comtat de Foix, comtat que amb el temps va acabar en mans de la Corona de França i després de la revolució a la República Francesa.[7] Actualment està constituït com un estat social i democràtic de Dret, el règim polític del qual és el coprincipat parlamentari, i té com partits d'estat el bisbe d'Urgell (actualment Joan Enric Vives i Sicília) i el president de la República Francesa (actualment Emmanuel Macron). Xavier Espot Zamora és l'actual cap del Govern d'Andorra, i el català n'és l'únic idioma oficial,[8] si bé els usos lingüístics habituals de la població s'estenen també a altres llengües.[9]
D'ençà de la Segona Guerra Mundial, Andorra ha passat de ser un país pobre i aïllat a tenir una puixant economia que atrau immigració gràcies al turisme[7] i a l'esforç que es fa per atreure noves empreses i millorar la competitivitat, la innovació i la sostenibilitat de l'economia al Principat.[10] Andorra es va considerar un paradís fiscal,[11][12] cosa que no succeeix actualment i, per tant, no apareix a la llista grisa de països no cooperants de l'OCDE.[13] Andorra té un marc fiscal competitiu i es considerava el 2017 com el segon país del món més atractiu per a invertir.[14]
El Principat d'Andorra té una afinitat molt forta amb Catalunya: la llengua oficial és el català, les seves institucions es basen en el dret català, un gran nombre dels habitants són catalans i, finalment, el principat sencer forma part de la diòcesi d'Urgell, divisió eclesiàstica catalana.[2]
Tant a Andorra com a Catalunya s'utilitza sovint el nom històric de les Valls d'Andorra. Aquest nom prové del relleu andorrà, format per diverses valls que pertanyen principalment a la conca de la Valira (afluent del Segre), exceptuant la capçalera de l'Arieja, que desemboca a la Garona.[15]
No té forces armades pròpies (tot i que històricament tenia sometent) i la seva defensa és responsabilitat d'Espanya i França.[16] En cas d'emergències i/o desastres naturals, com per exemple per les inundacions ocasionades pels aiguats del 1982, es convoca el sometent format per homes majors de 18 anys i de nacionalitat andorrana;[17] la llei contempla que només han de ser convocats en cas que no hi hagi un nombre suficient de policies disponible.[18]
- ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Andorra» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ «Retall de premsa: Andorran memories». Fundació Valentí Claverol. The Dallas Morning News, 17-12-2000. Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ 4,0 4,1 «Area» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). [Consulta: 30 novembre 2010; actualització URL 28 maig 2023].
- ↑ «Population» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ «Andorra - Població per nacionalitat». [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ 7,0 7,1 «Andorra. Introduction» (en anglès). The World Factbook. Central Intelligence Agency (CIA). Arxivat de l'original el 2010-07-04. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ «La Constitució del Principat d'Andorra». Consell General d'Andorra. Arxivat de l'original el 2012-09-03. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ «Llengua catalana: Tercer quadrimestre del 2005». Institut d'Estudis Andorrans, 2005. Arxivat de l'original el 2010-05-29. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ Sysadm. «Què és Actua?», 03-11-2016. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Real Decreto 1080/1991, de 5 de julio, por el que se determinan los paises a que se refieren los articulos 2n. de la Ley 17/1991 de medidas fiscales urgentes» (en castellà). Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya, 13-07-1991. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ «La OCDE revisará la lista de paraísos fiscales para 2009» (en castellà). El Economista, 21-10-2008. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ «L'OCDE anuncia que examinarà l'aplicació pràctica dels convenis». Diari d'Andorra, 24-02-2010. Arxivat de l'original el 2011-12-13. [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ Sysadm. «WHY INVEST IN ANDORRA?», 26-06-2017. Arxivat de l'original el 2020-07-23. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Andorra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Aplicación Provisional del Tratado de Buena Vecindad, Amistad y Cooperación entre el Reino de España, la República Francesa y el Principado de Andorra, hecho en Madrid y París l'1 de juny de 1993 y en Andorra la Vieja el 3 de juny de 1993» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, núm. 155, 30-06-1993 [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ Montserrat Luesma «Els cònsols revisaran la llei de protecció impugnada a Ordino». Diari d'Andorra, núm. 151, 10-11-1991 [Consulta: 30 novembre 2010].
- ↑ «Resum històric». Cos de Policia d'Andorra. [Consulta: 30 novembre 2010].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search