Back آني بيزنت Arabic آنى بيزنت ARZ এনী বেছাণ্ট Assamese অ্যানি বেসান্ত Bengali/Bangla Annie Besantová Czech Annie Besant Danish Annie Besant German Άννι Μπέσαντ Greek Annie Besant English Annie Besant Esperanto
 Annie Wood Besant el 1897. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Annie Wood  1r octubre 1847 Clapham (Anglaterra) |
| Mort | 20 setembre 1933 (85 anys) Adyar (en)  |
| Dades personals | |
| Religió | Hinduisme i teosofia |
| Formació | Birkbeck College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assaig |
| Ocupació | assagista, teòsof, feminista, sufragista, activista pels drets de les dones, activista pels drets civils, política, periodista, editora, escriptora, oradora, lluitadora per la llibertat |
| Partit | Congrés Nacional Indi |
| Membre de | |
| Moviment | Lliurepensament |
| Artistes relacionats | Helena Blavatsky G. R. S. Mead |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Frank Besant |
| Fills | Digby i Mabel Besant |
| Germans | Henry Trueman Wood |
Premis
| |
   | |
Annie Wood Besant (barri de Clapham, Londres, 1 d'octubre del 1847 - Adyar, Índia, 20 de setembre del 1933) fou una educadora, investigadora, escriptora, periodista, estadista i una gran oradora. Va ser una militant protofeminista, activista a favor de la independència d'Irlanda i de l'Índia, va arribar a ocupar la presidència del Congrés Nacional Indi.
Va estudiar ciències i botànica a Anglaterra i es va doctorar en filosofia i lletres a la Universitat de Benarés a l'Índia.[1]
El 1889, va rebre el llibre de Blavatsky La doctrina secreta, per a la seva revisió. Va succeir Henry Olcott en la presidència de la Societat Teosòfica des del 1903 fins al 1933, i va ser iniciada en la maçoneria el 1902.[2]
Des del 1893 fins a la seva última malaltia, va presidir les seves famoses convencions anuals i cicles de conferències que després es van convertir en la majoria dels més de 330 llibres i fullets que va deixar com a guia per als qui estimen la veritat.
El 1911, es va convertir en vicepresidenta de la comaçoneria mundial i va assolir el grau de gran mestra del Consell Suprem de l'orde internacional de la comaçoneria, una obediència maçònica que permet la iniciació de dones.[3]
El 1912, al costat de Marie Russak i James Wedgwood va fundar l'orde Místic del Temple de la Rosacreu, inspirada en els ensenyaments de l'esoterisme occidental.
- ↑ «The History of Birkbeck». Birkbeck, University of London. [Consulta: 26 novembre 2006].
- ↑ Lutyens Krishnamurti: The Years of Awakening, Avon/Discus. 1983. pàg. 13
- ↑ The International Bulletin, 20 de setembre 1933, The International Order of co-Freemasonry, Le Droit Humain.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search