Arameu

Arameu

ܐܪܡܝܐ (ārāmāyâ); ארמית (arāmît)
Tipus	genetic unit (en)
Ús
Parlants	500.000
Parlants nadius	445.000
Autòcton de	Orient Mitjà
Estat	Armènia Azerbaidjan Síria Líban Israel Iraq Iran Geòrgia Rússia Turquia Palestina
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals llengües semítiques centrals llengües semítiques nord-occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet arameu
Estudiat per	Aramaic studies (en)
Codis
SIL	arc (antic arameu) aii (neo-arameu) aij (lishanid noshan) amw (neo-arameu occidental) bhn (neo-arameu bothan bjf (neo-arameu jueu barzani) cld (neo-arameu caldeu) hrt (hertevi) huy (hulaula) kqd (koy sanjaq surat) lhs (mlahso) lsd (lishana deni) mid (mandai modern) myz (mandai clàssic) sam (samarità) syc (siríac) syn (senaya) tmr (arameu jueu babilònic) trg (lishan didan) tru (turoyo)
Glottolog	aram1259
Linguasphere	12-AAA

L'arameu (arameu: ܐܪܡܝܐ, ârâmâyâ; hebreu: ארמית, arâmît‎) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).^[1] Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.