Arcans majors

En les pràctiques ocultistes, els Arcans Majors són els trumfos d'una baralla de tarot.^[1] Normalment, hi ha 22 cartes d’aquest tipus en un paquet estàndard de 78 cartes, de les quals se'n numeren 21.

Abans del segle xvii, els trumfos eren simplement un coll més de la baralla de cartes que es feia servir per a jugar.^[2] Les seves imatges podien tenir importància a nivell al·legòric i cultural, però més enllà d'això, tenien poca importància mística o màgica.^[2] Quan les baralles s’utilitzen per a jugar, aquest coll serveix com a trumfos permanents i es distingeixen de les cartes restants, els colls d'oros, bastos, copes i espases, que els ocultistes coneixen com a Arcans Menors.^[3]

Els termes "Arcà Major" i "Arcà Menor" s'utilitzen en la seva aplicació ocultista o endevinatòria del tarot i s'originen amb Jean-Baptiste Pitois (1811-1877), sota el pseudònim Paul Christian.^[4]

Michael Dummett escriu que els arcans majors tenien, inicialment, un significat al·legòric o esotèric simple i senzill, originat principalment a l'entorn elitista de les corts italianes del segle XV (època en què es va inventar aquest joc).^[2] La importància ocultista va començar a emergir al segle xviii quan Antoine Court de Gébelin, un clergue suís i francmaçó, va publicar Le Monde Primitif. La construcció del significat ocult i endevinatori del tarot, i dels Arcans Majors i Menors, s'aixecaria sobre aquesta base.^[5] Per exemple, Court de Gébelin defensava la importància egipcia, cabalística i divina dels trumfos del tarot; Etteilla va crear un mètode d’endevinació mitjançant les cartes del tarot; Éliphas Lévi va treballar per a separar-se de la pretesa naturalesa egípcia del tarot endevinatori, portant-lo de nou al tarot de Marsella, creant una correspondència cabalística "tortuosa" i, fins i tot, va suggerir que els Arcans Majors representessin etapes de la vida.^[4] El marquès Stanislas de Guaita va establir els Arcans Majors com una seqüència iniciàtica que s'hauria d'utilitzar per a establir un camí d'ascensió i evolució espiritual.^[2] Finalment, Sallie Nichols, psicòloga jungiana, va parlar del profund significat psicològic i arquetípic del tarot, fins i tot codificant tot el procés d’individuació jungiana en els seus trumfos.^[6] Aquestes diverses interpretacions dels Arcans Majors es van desenvolupar per etapes, i totes continuen exercint una influència significativa en les explicacions dels professionals sobre els Arcans Majors fins als nostres dies.