Arque (filosofia)

Segle	Escola	Filòsof	*Arque (Arkhé)*
VII aC	Milet	Tales de Milet	Aigua
		Anaximandre	Apíron (Àpeiron)
		Anaxímenes	Aire
	Colofó	Xenòfanes	Terra
VI aC	Pitagòrica	Pitàgoras	Nombres
	Efes	Heraclit	Foc
	Eleàtica	Parmènides	L'ésser
V aC	Pluralista	Empèdocles	Les quatre "arrels"
		Anaxàgoras	Homeomeries
		Demòcrit	Els àtoms

En la filosofia clàssica grega, l'arque^[1] (del grec ἀρχή / arkhé : origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. La determinació de l'arque va ser un dels objectius centrals dels filòsofs presocràtics.

L'estudi de l'arque girava al voltant de dues preguntes: és possible que tots els éssers naturals tinguin un origen (arque) comú? i, en cas afirmatiu, quin és aquest component original i font de totes les coses?

↑ Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, p. 22 (Biblioteca Universitària). ISBN 84-7739-225-0. «ἀρχή - archḗ - arque»

[1] Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, p. 22 (Biblioteca Universitària). ISBN 84-7739-225-0. «ἀρχή - archḗ - arque»

[1]