Back Archiv ALS أرشيف Arabic Archivu de documentos AST Arxiv Azerbaijani Архив Bashkir Архіў Byelorussian Архіў BE-X-OLD Архив Bulgarian Diell Breton Arhiv BS
Els arxius són l'objecte principal de la ciència arxivística.[1]
El terme arxiu ha anat evolucionant al llarg de la història, paral·lelament a la ciència arxivística, però actualment ve definit per tres accepcions, fixades pel Consell Internacional d'Arxius:[2]
- Conjunt de documents, de qualsevol data, forma o suport material, produïts o rebuts per tota persona física o moral, i per tot servei o organisme públic o privat, en l'exercici de la seva activitat, conservats pel seu productor o els seus successors per a les seves necessitats, o bé transmesos a la institució arxivística competent, per raó del seu valor arxivístic.
- Institució responsable de la reunió, del tractament, de l'inventari, de la conservació i de la comunicació dels arxius (anomenat també servei d'arxius).
- Edifici o part de l'edifici on són conservats i comunicats els arxius (anomenat també dipòsit d'arxiu).
Malgrat ser una definició internacionalment acceptada, encara continua existint certa polèmica i se segueixen matisant les diferents accepcions.[3]
La primera accepció d'arxiu no s'ha de confondre amb el terme col·lecció, els documents de la qual estan agrupats i conservats segons criteris facticis i subjectius (temàtica, suport, etc.).[4]
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Planes i Albets, 2009, p. 29.
- ↑ Walne, Peter. Dictionary of archival terminology = Dictionnaire de terminologie archivistique : English and French with equivalents in Dutch, German, Italian, Russian and Spanish. 2a ed., rev. München: K.G. Saur, 1988, p. 22. ISBN 9783598202797.
- ↑ Heredia Herrera, 2007, p. 25-33.
- ↑ Pagarolas i Sabaté i Planes i Albets, 2009, p. 88-89.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search