Assurbanipal

Assurbanipal
	;
Nom original	(und) Aššur-bāni-apli
Biografia
Naixement	685 aC ; Nínive
Mort	631 aC (53/54 anys); Nínive
Souverain d'Assyrie (fr)
	668 aC – 626 aC ; ← Assarhaddon – Aixuretililani →
Rei d'Assíria
Activitat
Ocupació	sobirà, col·leccionista de llibres
Altres
Títol	Rei
Família	Dinastia sargònida
Cònjuge	Libbāli-šarrat (en)
Fills	Aixuretililani, Sinxarixkun
Pares	Assarhaddon i Esar-hamat
Germans	Xamaix-xuma-ukin i Serua-eterat

Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria. Va regnar entre el 669 aC i el 627 aC. Els autor clàssics l'anomenen Sardanapalos (en llatí: Sardănăpālus; grec antic: Σαρδανάπαλος), catalanitzat Sardanàpal.

Fill d'Assarhaddon i Naqi'a (Zakutu), dona de palau i no reina, d'origen semita; l'única reina fou Ashur-hamat que no fou mare de cap dels fills d'Assarhaddon), és famós per ser un dels pocs reis de l'antiguitat que sabia llegir i escriure. Durant el seu regnat l'escultura assíria va assolir el seu apogeu, tal com es pot apreciar als palaus de Nínive. Era conegut amb diversos noms: alguns textos llatins i medievals l'anomenen Sardănăpālus, els grecs el coneixien com Σαρδανάπαλος, i a l'Antic Testament apareix com a Asenafar (Bíblia de Montserrat) o Osnapar (Bíblia Catalana Interconfessional), essent אָסנַפַּר - ʔāsənapˈpar la forma hebrea subjacent,^[1] Asenaphar la forma llatina^[2] i ᾿Ασσεναφάρ la forma grega.^[3] Totes aquestes formes són atestades al Llibre d'Esdres, 4:10.

En el regnat d'Assurbanipal, l'esplendor assíria era evident no només en el seu poder militar, sinó també en la cultura i les arts. Assurbanipal va crear la biblioteca de Nínive, que era la primera biblioteca que recollia i que organitzava material de forma sistemàtica. A Nínive s'hi va recollir tota la literatura disponible en escriptura cuneïforme en aquell moment.

↑ Bíblia Hebraica online Arxivat 2023-10-16 a Wayback Machine.: ‘וּשְׁאָר אֻמַּיָּא דִּי הַגְלִי אָסְנַפַּר רַבָּא וְיַקִּירָא וְהוֹתֵב הִמּוֹ בְּקִרְיָה דִּי שָׁמְרָיִן--וּשְׁאָר עֲבַר-נַהֲרָה וּכְעֶנֶת.’. Bíblia de Montserrat online Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine.: ⁹ «Rehum, el governador, Samsai, el secretari, i els seus ajudants, jutges i delegats, funcionaris perses, provinents d'Arac, de Babilònia i de Susa, és a dir, els elamites, ¹⁰ i els altres pobles que el gran Asenafar deportà i establia les viles de Samaria i a les altres regions occidentals de l'Eufrat». Bíblia catalana interconfessional online: ⁹ «De part de Rehum, governador, de Ximxai, secretari, i dels seus col·legues —jutges i alts funcionaris, homes oriünds de Tarpel, Afaràs, Èrec, Babilònia i Susa, és a dir, Elam—, ¹⁰ i de part de tots els altres pobles que el gran i honorable Osnapar va deportar i va establir a les ciutats de Samaria i a la resta de la Transeufratina.»
↑ Vulgata online: ⁹ Reum Beelteem, et Samsai scriba, et reliqui consiliatores eorum, Dinæi, et Apharsathachæi, Terphalæi, Apharsæi, Erchuæi, Babylonii, Susanechæi, Dievi, et Ælamitæ, ¹⁰ et ceteri de gentibus, quas transtulit Asenaphar magnus et gloriosus, et habitare eas fecit in civitatibus Samariæ, et in reliquis regionibus trans flumen in pace.
↑ Versió grega online: ⁹ τάδε ἔκρινε Ραοὺμ βααλτὰμ καὶ Σαμψὰ ὁ γραμματεὺς καὶ οἱ κατάλοιποι σύνδουλοι ἡμῶν, Δειναῖοι, ᾿Αφαρσαθαχαῖοι, Ταρφαλαῖοι, ᾿Αφασραῖοι, ᾿Αρχυαῖοι, Βαβυλώνιοι, Σουσαναχαῖοι, Δαυαῖοι ¹⁰ καὶ οἱ κατάλοιποι ἐθνῶν, ὧν ἀπώκισεν ᾿Ασσεναφὰρ ὁ μέγας καὶ ὁ τίμιος καὶ μετῴκισεν αὐτοὺς ἐν πόλεσι τῆς Σομόρων καὶ τὸ κατάλοιπον πέραν τοῦ ποταμοῦ·

[1] Bíblia Hebraica online Arxivat 2023-10-16 a Wayback Machine.: ‘וּשְׁאָר אֻמַּיָּא דִּי הַגְלִי אָסְנַפַּר רַבָּא וְיַקִּירָא וְהוֹתֵב הִמּוֹ בְּקִרְיָה דִּי שָׁמְרָיִן--וּשְׁאָר עֲבַר-נַהֲרָה וּכְעֶנֶת.’. Bíblia de Montserrat online Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine.: ⁹ «Rehum, el governador, Samsai, el secretari, i els seus ajudants, jutges i delegats, funcionaris perses, provinents d'Arac, de Babilònia i de Susa, és a dir, els elamites, ¹⁰ i els altres pobles que el gran Asenafar deportà i establia les viles de Samaria i a les altres regions occidentals de l'Eufrat». Bíblia catalana interconfessional online: ⁹ «De part de Rehum, governador, de Ximxai, secretari, i dels seus col·legues —jutges i alts funcionaris, homes oriünds de Tarpel, Afaràs, Èrec, Babilònia i Susa, és a dir, Elam—, ¹⁰ i de part de tots els altres pobles que el gran i honorable Osnapar va deportar i va establir a les ciutats de Samaria i a la resta de la Transeufratina.»

[2] Vulgata online: ⁹ Reum Beelteem, et Samsai scriba, et reliqui consiliatores eorum, Dinæi, et Apharsathachæi, Terphalæi, Apharsæi, Erchuæi, Babylonii, Susanechæi, Dievi, et Ælamitæ, ¹⁰ et ceteri de gentibus, quas transtulit Asenaphar magnus et gloriosus, et habitare eas fecit in civitatibus Samariæ, et in reliquis regionibus trans flumen in pace.

[3] Versió grega online: ⁹ τάδε ἔκρινε Ραοὺμ βααλτὰμ καὶ Σαμψὰ ὁ γραμματεὺς καὶ οἱ κατάλοιποι σύνδουλοι ἡμῶν, Δειναῖοι, ᾿Αφαρσαθαχαῖοι, Ταρφαλαῖοι, ᾿Αφασραῖοι, ᾿Αρχυαῖοι, Βαβυλώνιοι, Σουσαναχαῖοι, Δαυαῖοι ¹⁰ καὶ οἱ κατάλοιποι ἐθνῶν, ὧν ἀπώκισεν ᾿Ασσεναφὰρ ὁ μέγας καὶ ὁ τίμιος καὶ μετῴκισεν αὐτοὺς ἐν πόλεσι τῆς Σομόρων καὶ τὸ κατάλοιπον πέραν τοῦ ποταμοῦ·

[1]

[2]

[3]