Ciències polítiques |
---|
Sessió parlamentària al Regne Unit |
Història i escoles |
Història · Conductivisme · Racionalisme · Economia política · Història política del món · Filosofia política · Estructuralisme · Funcionalisme · Institucionalisme |
Sistemes polítics |
Anarquia · Ciutat estat · Democràcia · Dictadura · Directori · Federació · Feudalisme · Meritocràcia · Monarquia · Parlamentarisme · Presidencialisme · República · Sistema semipresidencialista · Teocràcia · Democràcia semidirecta |
Àrees d'estudi |
Ciències polítiques · Filosofia política · Geopolítica · Política comparada · Psicologia política · Relacions Internacionals · Sociologia política |
Disciplines auxiliars |
Administració pública · Antropologia · Economia · Dret · Dret públic · Diplomàcia · Sociologia · Psicologia · Religió · Geografia · Història · Filosofia · Ciències de la comunicació |
Conceptes |
Autoritat · Política · Sobirania · Ideologia · Legitimitat · Partit polític · Estat sobirà · Vegeu-ne més aquí |
L'autoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures. En un altre sentit, al·ludeix a expert en una determinada matèria o prestigi (auctoritas). La potestas es té pel càrrec o situació, l'auctoritas es guanya.[1]
El concepte d'autoritat en política va lligat al de poder i dominació; la societat cedeix part de la seva sobirania als governants (és el que Jean-Jacques Rousseau anomena «contracte social»). Max Weber va distingir tres tipus d'autoritat: la tradicional que s'accepta per hàbit, per exemple a la monarquia, un càrrec hereditari; la carismàtica en què un grup segueix «lliurement» un líder en creer en els seus poders excepcionalsi finalment l'autoritat legal-racional basada en el concepte de legitimitat, sancionada per una llei.[2]
L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per l'obediència estricta a l'autoritat.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search