Avatar (mitologia)

Els deu avatars de Vixnu

Un avatar (en sànscrit अवतार avatāra) és un concepte dins de l'hinduisme que en sànscrit significa literalment "descendencia". Significa l'aparició material o l'encarnació d'una poderosa deïtat, deessa o esperit a la Terra.[1][2] El verb relatiu "aixecar-se, fer la seva aparença" s'utilitza a vegades per referir-se a qualsevol gurú o ésser humà venerat.[3][4]

La paraula avatar no apareix a la literatura vèdica;[5] tanmateix, apareix en formes desenvolupades a la literatura post-vèdica, i com a substantiu particularment a la literatura puránica després del segle VI dC.[6] Malgrat això, el concepte d'avatar és compatible amb el contingut de la literatura vèdica com els Upanishads, ja que és una imatge simbòlica del concepte Saguna Brahman en la filosofia de l'hinduisme. El Rigveda descriu Indra com a dotada d'un misteriós poder d'assumir qualsevol forma a voluntat.[7][8] El Bhagavad Gita exposa la doctrina d'Avatara però amb termes diferents de l'avatar.[6][9]

Teològicament, el terme s'associa més sovint amb el déu hindú Vishnu, encara que la idea s'ha aplicat a altres deïtats.[5] A les escriptures hindús apareixen diferents llistes d'avatars de Vishnu, incloent els deu Dashavatara del Garuda Purana i els vint-i-dos avatars del Bhagavata Purana, encara que aquest últim afegeix que les encarnacions de Vishnu són innombrables.[10] Els avatars de Vishnu són importants en la teologia del Vaishnavisme. En la tradició de l'hinduisme basat en la deessa shaktismo, es troben habitualment avatars de la Devi en diferents aspectes com Tripura Sundari, Durga, Chandi, Chamunda, Mahakali i Kali.[11][12][13] Si bé els avatars d'altres deïtats com Ganesha i Shiva també s'esmenten en els textos hindús medievals, això és menor i ocasional.[14] La doctrina de l'encarnació és una de les diferències importants entre les tradicions de l'hinduisme Vaishnavisme i Shaivisme.[15][16]

Conceptes d'encarnació que en alguns aspectes són similars a l'avatar també es troben en el budisme,[17] el cristianisme[5] i altres religions.[17]

Les escriptures del sikhisme inclouen els noms de nombrosos déus i deesses hindús, però va rebutjar la doctrina de l'encarnació del salvador i va avalar la visió dels sants del moviment hindú Bhakti com Namdev, que el déu etern sense forma es troba dins del cor humà i l'home és el seu salvador.[18][19]

  1. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades jameslochtefeldavatar
  2. Geoffrey Parrinder. Avatar and Incarnation: The Divine in Human Form in the World's Religions. Oneworld, 1997, p. 19–20. ISBN 978-1-85168-130-3. 
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades monierwilliamsavatar
  4. Sheth, 2002, p. 98-99.
  5. 5,0 5,1 5,2 Daniel E Bassuk. Incarnation in Hinduism and Christianity: The Myth of the God-Man. Palgrave Macmillan, 1987, p. 2–4. ISBN 978-1-349-08642-9. 
  6. 6,0 6,1 Hacker, 1978, p. 424, also 405–409, 414–417.
  7. Rig Veda 3.53.8 (Maghavan); 6.47.18 (Indra)
  8. Swami Harshananda, A Concise Encyclopaedia of Hinduism, Ramakrishna Math, Bangalore (2008) Vol.1, page 221
  9. Sheth, 2002, p. 98–99.
  10. Bryant, Edwin Francis. Krishna: A Sourcebook. Oxford University Press US, 2007, p. 18. ISBN 978-0-19-514891-6. 
  11. Sheth, 2002, p. 98–125.
  12. Hawley, John Stratton; Vasudha Narayanan. The life of Hinduism. University of California Press, 2006, p. 174. ISBN 978-0-520-24914-1. 
  13. David R. Kinsley. Tantric Visions of the Divine Feminine: The Ten Mahāvidyās. Motilal Banarsidass, 1998, p. 115–119. ISBN 978-81-208-1522-3. 
  14. James Lochtefeld (2002), "Shiva" in The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 2: N-Z, Rosen Publishing, ISBN 0-8239-2287-1, page 635
  15. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades laiengavatar
  16. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ryanjonesavatar
  17. 17,0 17,1 Sheth, 2002, p. 115–116 with note 2.
  18. Eleanor Nesbitt. Sikhism: A Very Short Introduction. Oxford University Press, 2005, p. 16, 24–25. ISBN 978-0-19-157806-9. 
  19. Christopher Shackle and Arvind Mandair (2005), Teachings of the Sikh Gurus, Routledge, ISBN 978-0415266048, pp. xxxiv–xli

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search