Back Азербаиџьан Abkhazian Azèrbaijan ACE Азэрбийджан ADY Azerbeidjan Afrikaans Aserbaidschan ALS አዘርባይጃን Amharic Aciropayciyang AMI Azerbaichán AN Aserbaigan ANG अजरबैजान ANP

Azerbaidjan

Plantilla:Infotaula geografia políticaAzerbaidjan
Azərbaycan Respublikası (az)
Azərbaycan (az) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
HimneAzərbaycan Respublikasının Dövlət Himni Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 18′ N, 47° 42′ E / 40.3°N,47.7°E / 40.3; 47.7
CapitalBakú Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població10.145.212 (2021) Modifica el valor a Wikidata (117,15 hab./km²)
Gentiliciazerbaidjanès, azerbaidjanesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialàzeri Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície86.600 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altBazardüzü (4.466 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixmar Càspia (−28 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
de la Unió Soviètica1991 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública
estat unitari
sistema semipresidencial Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataIlham Alíev (2003–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataAli Asadov (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Nacional de la República de l'Azerbaidjan , (Escó: 125) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal54.825.411.765 $ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Monedamanat azerbaidjanès Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.az Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+994 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències112, 101, 102 i 103 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísAZ Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmfa.gov.az… Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): azerbaijan Modifica el valor a Wikidata

L'Azerbaidjan[1][2] (àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.[3] Limita a l'est amb el mar Caspi, al nord amb Rússia, al nord-oest amb Geòrgia, a l'oest amb Armènia i al sud amb l'Iran. L'exclavament de Nakhtxivan limita amb Armènia al nord i a l'est, amb l'Iran al sud i a l'oest i comparteix una petita frontera amb Turquia al nord-oest. El seu nom sembla derivar d'Atropatene (terra del foc),[4] que era com s'anomenava la regió, una satrapia de l'imperi persa. La consciència nacional àzeri es va formar durant la segona meitat del segle xix i principis del segle xx.[5] El seu nom en neo-persa antic és Adharbadhagan o Adharbayagan; en armeni Atropatakan; i en siríac Adhorbaighan.

L'Azerbaidjan compta amb una herència cultural històrica i antiga. A més d'ésser el primer estat de majoria musulmana en tenir òperes, teatres i obres teatrals, és un dels estats musulmans amb més suport al secularisme i a la tolerància religiosa.[6] L'any 1918 es va establir la República Democràtica de l'Azerbaidjan, la primera república secular i democràtica del món islàmic,[7][8][9] però passà a formar part de la Unió Soviètica des de 1920 fins a la seva independència l'any 1991.[10] Poc després, durant la Guerra de l'Alt Karabakh, Armènia va ocupar la regió de l'Alt Karabakh i d'altres territoris i enclavaments circumdants que estaven sota el poder azerbaidjanès. La República de l'Alt Karabakh, que va sorgir a la regió, continua sense el reconeixement diplomàtic de cap estat i encara és considerada de iure com a part de l'Azerbaidjan, malgrat ser independent de facto des del final de la guerra.[11][12][13][14]

L'Azerbaidjan és una república constitucionalista, secular i unitària. És un dels sis estats turquesos independents, és membre actiu del Consell Turc i de la comunitat TÜRKSOY. A més, té relacions diplomàtiques amb 158 estats i és membre de 38 organitzacions internacionals.[15] És un dels membres fundadors de la GUAM[16] i de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).[17] El 9 de maig de 2006, l'Azerbaidjan va ser elegit membre del nou Consell de Drets Humans per l'Assemblea General de les Nacions Unides.[18]

Després d'obtenir la seva independència, l'Azerbaidjan va aconseguir un nivell alt de desenvolupament humà,[19] econòmic[20] i d'alfabetització,[21] a més de nivells baixos d'atur[22] i d'homicidis[23] comparats amb altres estats de la CEI i d'Europa oriental. L'1 de gener de 2012, l'estat va començar el seu període de dos anys com a membre no permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.[24]

  1. ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 5 maig 2024].
  2. ↑ Ésadir.cat — Azerbaidjan
  3. ↑ L'Azerbaidjan pot considerar-se part de l'Àsia i/o d'Europa. La classificació mundial de regions de l'ONU ubica a l'Azerbaidjan a l'Àsia occidental; The World Factbook Arxivat 2016-07-09 a Wayback Machine., National Geographic, la RAE i la Encyclopædia Britannica també l'ubiquen a l'Àsia. En canvi, nombroses fonts col·loquen l'Azerbaidjan a Europa, com per exemple la BBC, la Unió Europea Arxivat 2012-06-10 a Wayback Machine. i el World Atlas.
  4. ↑ Naroditskaya, Inna. Song from the land of fire: continuity and change in Azerbaijanian mugham (en anglès). Routledge, 2002, p.5-6. ISBN 0415940214. 
  5. ↑ Katschnig, Julia. Central Asia on Display: Proceedings of the VII Conference of the European Society for Central Asian Studies (en anglès). LIT Verlag Münster, 2005, p. vol.2, p.183. ISBN 3825885860. 
  6. ↑ E. Cornell, Svante. The Politicization of Islam in Azerbaijan (en anglès). Silk Road Paper, 2006, p. 124, 222, 229, 269–270. 
  7. ↑ «93 years pass since establishment of first democratic republic in the east – Azerbaijan Democratic Republic» (en anglès). Azerbaijan Press Agency.az, 28-05-2011.
  8. ↑ Kazemzadeh, Firuz. The Struggle for Transcaucasia: 1917–1921 (en anglès). The New York Philosophical Library, 1951, p. 124, 222, 229, 269–270. ISBN 0-8305-0076-6. 
  9. ↑ Swietochowski, Tadeusz. Russian Azerbaijan, 1905–1920: The Shaping of a National Identity in a Muslim Community (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 129. ISBN 0-521-52245-5. 
  10. ↑ Pipes, Richard. The Formation of the Soviet Union: Communism and Nationalism 1917–1923 (en anglès). 2a edició. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1997, p. 218–220, 229. ISBN 0-674-30951-0 i ISBN 9780674309517. 
  11. ↑ ONU. «Резолюция СБ ООН № 822 от 30 апреля 1993 года» (en rus). UN.org, 1993. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 4 juliol 2012].
  12. ↑ ONU. «Резолюция СБ ООН № 853 от 29 июля 1993 года» (en rus). UN.org, 1993. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 6 desembre 2012].
  13. ↑ ONU. «Резолюция СБ ООН № 874 14 октября 1993 года» (en rus). UN.org, 1993. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 6 desembre 2012].
  14. ↑ ONU. «Резолюция СБ ООН № 884 от 12 ноября 1993 года» (en rus). UN.org, 1993. Arxivat de l'original el 2012-05-30. [Consulta: 6 desembre 2012].
  15. ↑ British Foreign & Commonwealth Office. «Azerbaijan: Membership of international groupings/organisations» (en anglès). FCO.gov.uk. Arxivat de l'original el 2010-03-24.
  16. ↑ Peimani, Hooman. Conflict and Security in Central Asia and the Caucasus (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 328. ISBN 9781598840544. 
  17. ↑ Europa Publications Limited. Eastern Europe and the Commonwealth of Independent States (en anglès), 1998, p. 154. ISBN 1-85743-058-1, 9781857430585. 
  18. ↑ ONU. «Elections & Appointments – Human Rights Council» (en anglès). UN.org. [Consulta: 4 juliol 2012].
  19. ↑ Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo. «Human Development Index and its components» (PDF) (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2012].
  20. ↑ Newsweek. «Interactive Infographic of the World's Best Countries» (en anglès). The Daily Beast.com, 15-08-2010. [Consulta: 4 juliol 2012].
  21. ↑ «Literacy rate among schoolchildren in Azerbaijan is 100% – UN report» (en anglès). News.Az, 28-10-2011. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 4 juliol 2012].
  22. ↑ Comité de Estadísticas Estatales de Azerbaiyán. «Number of economic active population» (en anglès). Az Stat.org, 2011. Arxivat de l'original el 2012-11-30. [Consulta: 4 juliol 2012].
  23. ↑ Oficina de la ONU de Drogas y Crimen. «Homicide statistics, Trends (2003–2008)» (XLS) (en anglès). UNODC.org. [Consulta: 4 juliol 2012].
  24. ↑ Charbonneau, Louis. «Azerbaijan wins U.N. council seat, Slovenia withdraws» (en anglès). Reuters.com, 24-10-2011. Arxivat de l'original el 2013-05-08. [Consulta: 4 juliol 2012].

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search