Badakhxan

Per a altres significats, vegeu «Badakhxan (desambiguació)».

Badakhxan

Tipus	Regió històrica
Part de	Àsia central
37° 58′ 05″ N, 71° 49′ 48″ E / 37.968043°N,71.830125°E / 37.968043; 71.830125

El Badakhxan (persa: بدخشان; tadjik: Бадахшон) fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj. Modernament està dividit entre el Tadjikistan (el Pamir que forma el districte autònom de Gorno-Badakhxan) i l'Afganistan (Província de Badakhxan i districte annex de Wakhan). El riu Kokča o Khirnab, afluent de l'Amudarià, és el riu principal de la regió i a la seva vora hi ha les principals ciutats, com l'antiga capital Fayzabad i les viles de Jirm i Qeshm.

El seu nom derivaria dels badhakhx o balakhx, una mena de robí propi únicament d'aquesta regió, però una altra teoria suggereix que els robins van agafar el nom del país (Balakhx). Les mines de robins es troben de fet fora dels límits estrictes del país, al Xughnan, que antigament formava un sol territori amb el Badakhxan. També hi ha mines de lapislàtzuli.

S'ha relacionat amb Vandabanda, un districte de Sogdiana esmentat per Claudi Ptolemeu, que indica que es troba entre les muntanyes del Caucasus (l'Hindu Kush) i l'Imaus (Himáleh) i que podria coincidir.^[1]