Basidiomicots

Basidiomicots

Basidiomycota
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Fílum	Basidiomycota de Bary, 1866
Subdivisions o subfílums
Pucciniomycotina Ustilaginomycotina Agaricomycotina

Els basidiomicots (Basidiomycota; també anomenats basidiomicets en referència a una classe actualment obsoleta)^[1] constitueixen una vasta divisió o fílum del regne dels fongs (Fungi), que es caracteritza per tenir uns esporangis exclusius anomenats basidis on s'originen les espores, denominades basidiòspores.

El seu cicle biològic és particular. El miceli es subterrani, per bé que moltes espècies produeixen cossos fructífers aeris, coneguts com a bolets, on s'hi localitzen els basidis i les basidiòspores, microscòpiques i haploides, que són dispersades pel vent. Quan cauen en sòls apropiats, germinen originant hifes haploides que acaben fusionant-se per donar hifes diploides (però dicariòtiques, és a dir, amb dos nuclis, car només es fusiones els citoplasmes) que creixeran i formaran nous bolets.

Hi ha presència de quitina en les parets cel·lulars, i apareixen unes estructures anomenades fíbules, molt semblants als uncinuls dels ascomicots. En aquest grup estan inclosos els fongs de barret, els xampinyons, les neules, els bolets, etc.

En aquest fílum es trobe la majoria de les espècies que produeixen dels bolets (carpòfors) comestibles o no ja que molts, quan arriba l'època de la reproducció, desenvolupen els cossos fructífers aeris.