Batalla de Balaklava

Batalla de Balaklava

Guerra de Crimea
Càrrega de la brigada lleugera durant la Batalla de Balaklava.
Tipus	batalla
Data	25 d'octubre de 1854
Coordenades	44° 34′ 18″ N, 33° 34′ 23″ E / 44.571758°N,33.573094°E / 44.571758; 33.573094
Lloc	Balaklava
Estat	Imperi Rus
Bàndols
Regne Unit França Imperi Rus
Forces
4.500 (al principi) 22.000 (al final) 23.000 (al principi) 65.000 (al final) 78 canons
Baixes
350 britànics 250 francesos 1.000

La batalla de Balaklava (25 d'octubre de 1854), lliurada a la regió de Balaklava, va enfrontar russos contra els aliats turcs, francesos i anglesos durant la Guerra de Crimea (1854-1856). En la cultura russa és més coneguda per la batalla de Kadikoi, localitat realment més propera a l'escenari de la batalla. L'acció va tenir lloc en el curs del Setge de Sebastòpol pels aliats. Sebastòpol era la principal base naval dels russos a la Mar Negra.

Els aliats decidiren no fer un assalt immediat a Sebastòpol i es prepararen per a un setge que duraria dotze mesos. Els britànics, comandats per Lord Ranglan, i els francesos, comandats per Canrobert, posicionaren les seves tropes a sud del port de Quersonesos. L'exèrcit francès ocupà Kamiesh a la costa occidental, i els britànics se n'anaren a Balaklava, al sud. Emperò, aquesta posició forçà els britànics a defensar els flanc directe de les operacions de setge aliades, per a la qual cosa Raglan disposava de poques tropes. Aprofitant-se d'aquesta situació, el general rus Pavel Liprandi, com els seus homes (pel volts de 25.000 soldats), es preparà per atacar les defenses a Balaklava i voltants, amb l'objectiu de destruir la cadena d'aprovisionament entre la base britànica i les línies del setge.

A primera hora del matí (pels volts de les cinc), les forces de la coalició foren despertades per una canonada des del cantó de Balaklava. Descobriren, aleshores, que l'exèrcit rus s'estenia a la plana, i restava fora de l'abast de l'artilleria aliada. L'objectiu del general Liprandi era, en un primer moment, els reductes sostinguts pel contingent turc, que defensaven el port. Aquests eren defensats per dos regiments d'infanteria del general Jabrokristki, sortit d'Inkerman.

A fora d'on estava el contingent turc, el port era defensat per la cavalleria britànica, sota les ordres del Lord Lucan. Aquestes forces eren compostes per la brigada pesada de Lord Scarlet i la brigada lleugera de Lord Cardigan (en total uns 1.500 homes)- el 93è regiment de Highlanders, comandat per Lord Colin Campbell (uns 650 soldats d'infanteria) i, finalment, els defensors de la vila: uns 100 homes de la infanteria de marina i un centenar d'invàlids armats precipitadament.

Es desplaçaren reforços des de les posicions de setge, però no pogueren estar en línia fins passades unes quantes hores. Sols l'artilleria podia, en el moment immediat, aportar el seu suport. Els turcs evacuaren ràpidament els reductes. Els Highlanders, en comptes de formar un quadrat, s'estenien en dues línies en lloc de les quatre reglamentàries, representades per un observador situat en un terreny elevat per una fórmula que esdevindria famosa: "una minça línia vermella".

Vers les 9:30 del matí, la cavalleria s'agità. Era composta per uns 3.000 o 4.000 hússars i cosacs de l'Oural. Enfront d'ells, els Highlanders restaven estoics i no descarregaren els seus trets fins al darrer moment, trencant de forma neta l'assalt rus. Al mateix moment, la cavalleria pesant de Lord Scarlet carregà, travessant literalment la cavalleria russa que era desfeta. Però Lord Scarlett, per raons de conflicte personal, no carregà pas en aquest instant quan podia acabar de derrotar els russos.