Beda

Doctor de l'Església
Beda, o
Beda el Venerable
	Il·lustració de la Crònica de Nuremberg (1493)
Biografia
Naixement	Bēda, Bede; c. 672 ; Jarrow (Northúmbria)
Mort	735 (62/63 anys); Jarrow (Northúmbria)
Sepultura	Catedral de Durham
Grup ètnic	Anglosaxons
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	hagiògraf, escriptor, traductor de la Bíblia, historiador, escriptor d'himnes, teòleg, historiador de l'Església, traductor, poeta, monjo
Professors	Ceolfrith (en) i Benet Biscop
Alumnes	Egbert
Orde religiós	benedictins
monjo, Doctor de l'Església
	sant ; sant catòlic ;
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes
Pelegrinatge	Durham
Festivitat	25 de maig
Iconografia	monjo escrivint, amb un llibre
Patró de	escriptors i historiadors (a Anglaterra); Jarrow
Obra
Obres destacables	Obres destacables Grammatica (en) ; Historia abbatum (en) ; Chronica minora (en) ; (dècada del 700) De arte metrica (en) ; (731) Historia ecclesiastica gentis Anglorum; (segle VIII) De temporum ratione; (segle VIII) On times (en) ; (segle VIII) Epistola ad Egbertum (en) ; (segle VIII) Hexaemeron (en) ; (segle VIII) Explanatio Apocalypsis (en) ; (segle VIII) Vita sancti Albani (en) ; (segle VIII) De natura rerum (en) ; (segle VIII) Commentarium super Lucam (en) ; (segle VIII) De die iudicii (en) ; (segle VIII) Sermons (en) ; (segle VIII) Vita sancti Cuthberti (en) ;

Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham). Estudiós de gran prestigi, la seva Historia ecclesiastica gentis Anglorum ('Història eclesiàstica del poble anglès'^[1]) li va guanyar el sobrenom de «pare de la història anglesa».^[2] És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.^[3]^[4]

↑ Aquest títol ja s'ha imposat, però és una traducció tendenciosa del segle xix que projecta cap al passat la realitat del present. Sant Beda parla, en realitat del poble dels Angles. És molt inversemblant que, a cavall dels segles vii i viii, ja s'hagués constituït una consciència de ser anglès. Ell mateix era angle, ja que Northúmbria havia estat colonitzada per aquesta tribu.
↑ Great Britain. Public Record Office. Rerum Britannicarum Medii Aevi Scriptores: Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages. Longman, Brown, Green, Longmans and Roberts, 1874, p. 19 (Rerum Britannicarum Medii Aevi Scriptores: Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages).
↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 23 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
↑ Ribadeneyra, P. Del Flos Sanctorum, O Libro De Las Vidas De Los Santos: En La Qval Se Contienen Las Vidas De Christo N. S. y de su Santissima Madre; y de todos los Santos de que reza la Yglesia Romana, por todo el año (en castellà). Sanchez, 1624, p. 264 (Del Flos Sanctorum, O Libro De Las Vidas De Los Santos: En La Qval Se Contienen Las Vidas De Christo N. S. y de su Santissima Madre; y de todos los Santos de que reza la Yglesia Romana, por todo el año).

[1] Aquest títol ja s'ha imposat, però és una traducció tendenciosa del segle xix que projecta cap al passat la realitat del present. Sant Beda parla, en realitat del poble dels Angles. És molt inversemblant que, a cavall dels segles vii i viii, ja s'hagués constituït una consciència de ser anglès. Ell mateix era angle, ja que Northúmbria havia estat colonitzada per aquesta tribu.

[Great_Britain._Public_Record_Office_1874_p._19-2] Great Britain. Public Record Office. Rerum Britannicarum Medii Aevi Scriptores: Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages. Longman, Brown, Green, Longmans and Roberts, 1874, p. 19 (Rerum Britannicarum Medii Aevi Scriptores: Or, Chronicles and Memorials of Great Britain and Ireland During the Middle Ages).

[3] Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 23 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.

[Ribadeneyra_1624_p._264-4] Ribadeneyra, P. Del Flos Sanctorum, O Libro De Las Vidas De Los Santos: En La Qval Se Contienen Las Vidas De Christo N. S. y de su Santissima Madre; y de todos los Santos de que reza la Yglesia Romana, por todo el año (en castellà). Sanchez, 1624, p. 264 (Del Flos Sanctorum, O Libro De Las Vidas De Los Santos: En La Qval Se Contienen Las Vidas De Christo N. S. y de su Santissima Madre; y de todos los Santos de que reza la Yglesia Romana, por todo el año).

[1]

[2]

[3]

[4]