Bellesa

El Dorífor de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

La bellesa (o bellea)[1] és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció. És una experiència subjectiva. La bellesa és objecte d'estudi en l'estètica, la sociologia, la psicologia social, i la cultura.

També es pot definir la bellesa com la percepció sensorial cognitiva que estimula un patró après d'harmonia en percebre una entitat física que ens produeix una sensació de plaer físic, normalment visual o auditiu. D'altra banda, no tot el que causa plaer ha de contenir necessàriament bellesa.

Experimentar la bellesa pot implicar interpretar que una entitat està equilibrada i en harmonia amb la natura, la qual cosa porta a trobar-se amb sentiments d'atracció i de benestar emocional.

  1. «bellea» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search