Back Benito Mussolini Afrikaans Benito Mussolini ALS ሙሶሊኒ Amharic Benito Mussolini AN Benito Mussolini ANG बेनितो मुसोलिनी ANP بينيتو موسوليني Arabic بينيطو موسوليني ARY بينيتو موسولينى ARZ Benito Mussolini AST
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap). A partir de 1936, el seu títol oficial va ser Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero («Sa excel·lència Benito Mussolini, Cap del Govern, Duce del Feixisme i Fundador de l'Imperi»).[1]
Fill d'una família humil, el seu pare era ferrer i la seva mare mestra d'escola. Va estudiar magisteri, però només va fer de mestre en períodes mai no gaire llargs. A més de ser un actiu propagandista del socialisme, combinava l'activitat docent amb continus viatges. Aviat va tenir problemes amb les autoritats i fou expulsat de Suïssa i Àustria, on havia iniciat contactes amb sectors pròxims al moviment irredemptista. En la seva primera afiliació política, tanmateix, es va acostar al Partit Socialista, atret per la seva ala radical. Del socialisme, més que les seves postures socials i reformadores, el seduí el seu caire revolucionari.
Va crear a Milà l'any 1919 els Fasci italiani di combattimento, grups armats d'agitació que van constituir el principi del futur Partit Nacional Feixista l'any 1920,[2] que incloïa elements del nacionalisme, corporativisme, nacional-sindicalisme, expansionisme, progrés social i antisocialisme, juntament amb la censura dels elements subversius, i la propaganda d'estat. Va aconseguir guanyar el favor dels grans propietaris i va ser elegit diputat a les eleccions del maig del 1921. Als anys que seguiren la creació de la ideologia feixista, Mussolini influencià o aconseguí l'admiració d'un ampli ventall de figures polítiques.[3]
La total impotència del govern per fer front a la situació en què es trobava el país i la dissolució del Parlament, van aplanar el camí per la denominada «Marxa sobre Roma» el 22 d'octubre de 1922. La seva entrada triomfal a la capital italiana, a la qual no va trobar cap oposició, ja que va rebre l'ajut i el beneplàcit de l'exèrcit i del govern, va motivar el nomenament de primer ministre per part del rei Víctor Manuel III d'Itàlia el 30 d'octubre de 1922. Gradualment, encara que amb més ímpetu després de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti el 1924, es creà com un únic poder en eliminar progressivament qualsevol forma d'oposició. Va acabar per transformar el seu govern en un règim dictatorial.
Durant el seu govern se solucionà la Qüestió Romana amb la Santa Seu a través dels Pactes del Laterà,[4] firmats per Mussolini i el papa Pius XI.
Li van donar suport un ampli sector de la població i a favor del seu eficaç sistema propagandístic, va realitzar importants infraestructures i va recuperar vells projectes expansionistes, com ara la conquesta d'Etiòpia el 1935 i l'annexió d'Albània el 1939.[5] També va ajudar el general rebel Francisco Franco a la Guerra Civil espanyola. Després de l'arribada al poder de Adolf Hitler a Alemanya, es va apropar al nazisme, i després de les primeres victòries alemanyes a la Segona Guerra Mundial, que va jutjar definitives, va declarar la guerra als aliats.[6] El fracàs de l'exèrcit italià a Grècia, Líbia i Àfrica oriental,[7] i sobretot l'inici de la invasió aliada d'Itàlia (el 10 de juliol els aliats havien desembarcat a Sicília), va motivar el seu empresonament per ordre del rei Víctor Manuel III, que va impulsar un cop d'Estat i va decretar la fi del feixisme (juliol de 1943).
Alliberat per paracaigudistes de les SS alemanyes el 12 de setembre del 1943, va crear una república feixista al nord d'Itàlia (República Social Italiana o República de Salò) però l'avanç aliat el va obligar a fugir cap a Suïssa. Va intentar travessar la frontera disfressat de soldat alemany,[8] però va ser descobert a Dongo per membres de la Resistència (partisana) el 27 d'abril del 1945. L'endemà va ser afusellat amb la seva companya Clara Petacci. Els cadàvers van ser exposats públicament, penjats pels peus, a la Plaça Loreto de Milà.[9]
- ↑ Cartell de propaganda amb el text «Sua Eccellenza Benito Mussolini, Capo del Governo, Duce del Fascismo e Fondatore dell'Impero…».
- ↑ Franzinelli, Mimmo. «Elencati da Mimmo Franzinelli». A: Fascismo Anno Zero. 1919: La Nascita Dei Fasci Italiani Di Combattimento (en italià). Mondadori, 2019. ISBN 978-8804708315.
- ↑ Hakim, Joy. A History of Us: War, Peace and all that Jazz. Nova York: Oxford University Press, 1995. ISBN 0-19-509514-6.
- ↑ Kertzer, David I. Prisoner of the Vatican: The Popes' Secret Plot To Capture Rome From The New Italian State (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2006, p.292. ISBN 0618619194.
- ↑ Fischer, Bernd Jürgen. Albania at War: 1939-1945 (en anglès). Londres: C. Hurst & Co. Publishers, 1999, p. 21. ISBN 1850655316.
- ↑ Knox, MacGregor. Mussolini unleashed, 1939-1941: Politics and Strategy in Fascist Italy's Last War (en anglès). desembre 2009. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1982, p. 122-123. DOI doi.org/10.1017/CBO9780511583575. ISBN 9780511583575.
- ↑ Knox, 1999, p. 122-127.
- ↑ Viganò, Marino «Un'analisi accurata della presunta fuga in Svizzera» (en italià). Nuova Storia Contemporanea, 3, 2001.
- ↑ «1945: Italian partisans kill Mussolini» (en anglès). BBC News. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2011 [Consulta: 17 octubre 2011].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search