Benzodiazepina

Benzodiazepina

Dades clíniques
Via	Oral, intramuscular, intravenosa.
Grup farmacològic	psicòtrop i organonitrogen heterocyclic compound (en)
Codi ATC	N05N05BA, N03AE i N05CD
Dades químiques i físiques
Fórmula	C15H12N2O
Massa molecular	236,27 g·mol−1
Model 3D (Jmol)	Imatge interactiva
SMILES O=C1N([H])c2ccccc2C(c3ccccc3)=NC1
Identificadors
Nom IUPAC 5-fenil-1H-benzo[e][1,4]diazepin-2(3H)-ona
Número CAS	52-86-8
PubChem (CID)	76175
DrugBank	APRD00538

Les benzodiazepines (abreviat BZD) són substàncies psicotròpiques (que actuen sobre el sistema nerviós central). Tenen efectes sedants, somnífers, ansiolítics, anticonvulsius, amnèsics i relaxants musculars.^[1][2] Les benzodiazepines són un dels fàrmacs més àmpliament utilitzats per al tractament dels trastorns d'ansietat.^[3] El terme és una contracció dels nombres de les dues estructures aromàtiques que unides formen el centre de totes les benzodiazepines: l'anell de benzè d'una banda, i la diazepina, un anell de set membres amb dos àtoms de nitrogen, de l'altra.^[4] La majoria d'aquests compostos tenen tradicionalment una terminació al seu nom en -lam o -pam. Les primeres benzodiapines van ser sintetitzades per l'investigador Leo Sternbach (1908-2005): el clordiazepòxid (Librium (1960) i el diazepam (Valium) el 1963 per la societat suïssa Hoffmann-La Roche.

Tots els derivats benzodiazepínics tenen una estructura química i unes propietats similars, ansiolítiques, sedants, hipnòtiques i relaxants de la musculatura estriada en diferent grau. Es diferencien sobretot per la seva farmacocinètica.

Les benzodiazepines més utilitzades a Espanya són:^[5][3]

Com a ansiolítics:

• alprazolam (EFG, Trankimazín)
• bromazepam (EFG, Lexatín)
• clonazepam (Rivotril)
• clorazepat (EFG, Tranxilium)
• diazepam (EFG, Ansium, Stesolid, Tepazepan, Valium)
• ketazolam (Sedotime)

Com hipnòtics:

• lorazepam (EFG, Orfidal, Placinoral)
• lormetazepam (EFG, Loramet, Noctamid)