Beyerita

Beyerita
Nuclis de cristalls grocs de beyerita de la mina Siebenschlehen (Alemanya). Camp de visió 3 mm.
Fórmula química	CaBi₂O₂(CO₃)₂
Epònim	Adolph Beyer (en)
Localitat tipus	districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.BE.35
Nickel-Strunz 9a ed.	5.BE.35
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/B.05
Dana	16a.2.3.1
Heys	11.10.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 3,7725Å; b = 3,7742Å; c = 21,726Å; α = 90°; β = 90°; γ = 90°
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	de blac a groc brillant o verd grisenc, gris; de groc clar a incolor a la llum transmesa
Fractura	concoidal
Duresa	2 a 3
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	blanc
Densitat	6,56 g/cm³ (mesurada); 6,47 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,130 nε = 1,970
Birefringència	δ = 0,160
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1943
Símbol	Bey
Referències	[1]

La beyerita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor d'Adolph Beyer (1743-1805), enginyer de mines de Schneeberg, a Saxònia, que va reconèixer l'aparació d'un carbonat de bismut en la natura, la bismutita, la qual és visualment indistingible de la beyerita i la kettnerita.^[1]