Bhagavad Gita

*Bhagavad Gita*
(cs) Bhagavadgíta; (en) Shrimad Bhagavad Gita; (sa) भगवद्गीता
	;
Tipus	escriptura hindú i obra escrita
Fitxa
Autor	Vyasa
Llengua	sànscrit
Format per	Arjuna–Visada Yoga (en) ; Ksetra–Ksetrajna Vibhaga Yoga (en) ; Visvarupa–Darsana Yoga (en) ; Vibhuti–Vistara Yoga (en) ; Bhakti Yoga (en) ; Purusottama Yoga (en) ; Gunatraya–Vibhaga Yoga (en) ; Daivasura–Sampad–Vibhaga Yoga (en) ; Sraddhatraya-Vibhaga Yoga (en) ; Raja–Vidya–Raja–Guhya Yoga (en) ; jñānavijñānayogaḥ (en) ; Karma Yoga (en) ; Sankhya Yoga (en) ; Aksara–Brahma Yoga (en) ; Gyaana–Karma-Sanyasa Yoga (en) ; Atmasanyam Yoga (en) ; Karma–Sanyasa Yoga (en) ; Moksha–Sanyasa Yoga (en)
Dades i xifres
Personatges	Krixna; Dhritarashtra (en) ; Sanjaya (en) ; Arjuna
Sèrie
Part de	Mahabharata

El Bhagavad Gita (en devanagari: श्रीमद्भगवद्गीता, srīmadbhagavadgītā, 'Cant del Benaventurat') és un poema èpic que forma part del Mahabharata (capítol 23:40), un dels texts més importants de l'hinduisme. Comprèn 700 versos (shloka) escrits en sànscrit, dividits en divuit capítols i es pensa que va ser escrit entre els segles v i ii aC.^[1]^[2]

Es tracta d'un text fonamental en la filosofia hindú, representant la culminació dels pensaments vèdic, del ioga, del vedanta i del tantrisme. Dels seus versos en deriven principis ètics i normes de comportament i una visió del món bàsiques en la cultura hindú. En aquest llibre s'hi troben, per exemple, les primeres bases del hatha ioga, la forma més coneguda del ioga a Occident.

El relat és constituït pel diàleg entre el déu Krixna i Arjuna, un príncep guerrer que dubta davant la batalla, quan veu que aquesta pot comportar la mort de membres de la seva família que es troben en l'exèrcit oposat. L'ensenyament que se'n desprèn és que, fins i tot si tots els camins difereixen, llur objectiu fonamental continua sent el mateix: realitzar el Braman i escapar al cicle dels renaixements a través de la pròpia realització.

↑ Robert Charles Zaehner, The Bhagavad-Gita. Oxford University Press. p. 7: "No es pot donar cap data amb certesa. Sembla clar, tanmateix, que el text és més tardà que els Upanishad clàssics (...) No ens equivocaríem gaire situant-lo entre els segles v i ii aC."
↑ «Bhagavad Gita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1] Robert Charles Zaehner, The Bhagavad-Gita. Oxford University Press. p. 7: "No es pot donar cap data amb certesa. Sembla clar, tanmateix, que el text és més tardà que els Upanishad clàssics (...) No ens equivocaríem gaire situant-lo entre els segles v i ii aC."

[GEC-2] «Bhagavad Gita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]