Biomusicologia

La biomusicologia és l'estudi de la música des d’un punt de vista biològic. El terme va ser encunyat per Nils L. Wallin el 1991 per a englobar diverses branques de la psicologia de la música i de la musicologia, com la musicologia evolutiva, la neuromusicologia i l'etnomusicologia.[1]

La musicologia evolutiva estudia els «orígens de la música, la qüestió del cant dels animals i les pressions de selecció subjacents a l'evolució de la música i l'evolució humana». La neuromusicologia estudia les «àrees cerebrals implicades en el processament de la música, els processos neuronals i cognitius de processament musical, l'ontogènia de la capacitat musical i l'habilitat musical». L'etnomusicologia estudia les «funcions i usos de la música, els avantatges i els costos de fer música, i les característiques universals dels sistemes musicals i del comportament musical».[2]

La biomusicologia aplicada «intenta proporcionar informació biològica sobre aspectes com els usos terapèutics de la música en el tractament mèdic i psicològic; l'ús generalitzat de la música en mitjans audiovisuals com el cinema i la televisió; la presència omnipresent de la música en llocs públics i el seu paper i influència la comportament de masses, i l'ús potencial de la música per a funcionar com a potenciador general de l'aprenentatge».[2] Mentre que la biomusicologia fa referència a la música entre els humans, la zoomusicologia estén el camp a altres espècies.

  1. Wallin, N. L. (1991): Biomusicology: Neurophysiological, Neuropsychological and Evolutionary Perspectives on the Origins and Purposes of Music, Stuyvesant, NY: Pendragon Press.
  2. 2,0 2,1 Wallin, Nils L./Björn Merker/Steven Brown (1999): "An Introduction to Evolutionary Musicology." In: Wallin, Nils L./Björn Merker/Steven Brown (Eds., 1999): The Origins of Music, pp. 5–6. ISBN 0-262-23206-5

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search