Bolonya

Plantilla:Infotaula geografia políticaBolonya
Bologna (it) Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Fotomuntatge
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 29′ 38″ N, 11° 20′ 34″ E / 44.4939°N,11.3428°E / 44.4939; 11.3428
EstatItàlia

RegióEmília-Romanya

Ciutat metropolitanaCiutat metropolitana de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població387.971 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.754,3 hab./km²)
Gentilicibolonyès, bolonyesa Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície140,86 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud54 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniCaterina de Bolonya i Petroni de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataMatteo Lepore (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuConsell Comunal de Bolonya Circumscripció: cap valor, (Escó: 36) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal40121, 40122, 40123, 40124, 40125, 40126, 40127, 40128, 40129, 40131, 40132, 40133, 40134, 40135, 40136, 40137, 40138, 40139 i 40141 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic051 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT037006 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA944 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.bologna.it Modifica el valor a Wikidata


Bolonya ( pronuncia pronuncia (pàg.), AFI : /boˈloɲɲa/  ; en dialecte bolonyes Bulåggna, AFI : /buˈlʌɲ:ɐ/)[1] és un municipi italià que l'abril de 2024 tenia 390.518 habitants,[2] capital de la ciutat metropolitana del mateix nom, i de l'Emília-Romanya.[3] Seu de la universitat més antiga del món occidental,[4][5] acull nombrosos estudiants que animen la vida cultural i social. És conegut per les seves torres, els seus llargs pòrtics i un centre històric ben conservat, entre els més grans de tota Itàlia.

La ciutat, els primers assentaments de la qual es remunten almenys al I mil·lenni aC, va ser un important centre urbà primer sota els etruscs i celtes, després sota els romans i, a l'edat mitjana, com a municipi lliure. Capital septentrional dels Estats Pontificis a partir del segle xvi,[6] va tenir un paper molt important durant el Risorgimento i, durant la Segona Guerra Mundial, ja que va ser un dels eixos de la Resistència. Després de la Segona Guerra Mundial, com gran part d'Emília, va ser governada gairebé de manera continuada per administracions d'esquerra.

Bolonya és un important centre de comunicacions per carretera i ferrocarril al nord d'Itàlia, en una zona on es troben importants indústries mecàniques, electròniques i alimentàries. És la seu de prestigioses institucions culturals, econòmiques i polítiques, i un dels centres d'exposicions més avançats d'Europa.

Alguns dels seus pòrtics i el paratge natural dels Gessi Bolognesi estan inclosos en el patrimoni mundial de la UNESCO.

  1. Dizionario Bolognese Italiano / Italiano-Bolognese. Pendragon, 2007, p. 348-354. ISBN 978-88-8342-594-3. 
  2. «Bilancio demografico mensile» (en italià). Istituto Nazionale di Statistica, abril 2024. [Consulta: 1r maig 2024].
  3. «Art. 1, c. 3, dello statuto regionale emiliano-romagnolo». Arxivat de l'original el 30 giugno 2015.
  4. «università». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
  5. «Oldest university» (en inglese). Arxivat de l'original el 10 ottobre 2017.
  6. Paolucci, Antonio «Papa Gregorio XIII e il ritratto di Bologna». L'Osservatore Romano.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search